Des d’AMIC-UGT de Catalunya advertim del risc de criminalitzar la població migrant a Catalunya arran de les expressions que apareixen a l’obra ‘Esas Latinas’, de la companyia de Teatro Sin Papeles, representat en un acte municipal de Barcelona. Fem, alhora, una crida a la cohesió social i a la defensa del català com a llengua vehicular, de drets, d’oportunitats i de futur.
És imprescindible visibilitzar les dificultats que pateixen moltes persones migrades i denunciar les discriminacions —tal com recull l’Informe de l’Observatori de les Discriminacions de Barcelona 2024—, però la narració que fan a l’obra s’allunya de la realitat que vivim la majoria de les persones migrants a Catalunya i que considerem el català com una aportació al nostre bagatge cultural i una eina d’integració i no d’exclusió.
L’obra ridiculitza el català, llengua històricament reprimida, caricaturitza els catalanoparlants i, alhora, col·loca la població migrada al centre d’un conflicte identitari que ella mateixa no ha creat, fomentant una estigmatització que posa en risc la convivència.
Prova d’això són els missatges d’odi que aquests dies inunden les xarxes socials —«Cal fletar avions amb urgència», «De fora vingueren i de casa ens tragueren», «Els migrants fan pinça amb l’Estat per aniquilar els aborígens», entre d’altres. Aquests discursos agreugen la vulnerabilitat de les persones migrants i contradiuen els valors de cohesió social, solidaritat i justícia que defensem des del sindicalisme.
Quan un discurs artístic —encara que sigui humorístic— ridiculitza o banalitza el català, no és un acte innocent: divideix la societat, reforça prejudicis i transmet que la llengua “no té valor”. Això desvia l’atenció dels veritables problemes: el menyspreu que alguns mostren envers el català i el racisme laboral i social que encara troben moltes persones migrades. Presentar la llengua catalana com un obstacle inherent és injust i contraproduent.
Des de l’Associació d’Ajuda Mútua d’Immigrants a Catalunya (AMIC-UGT) ho diem clar: el que s’ha dit a l’obra no representa la pluralitat de veus de la migració a Catalunya.
El català, llengua cooficial, és avui pilar d’identitat i cohesió i, alhora, eina d’arrelament i promoció social per a les persones migrades, especialment en el mercat laboral i en l’accés als serveis públics.
Per a tot això, des de la nostra organització demanem:
- Tolerància zero al racisme laboral o social. Qualsevol persona migrada — que parli català o castellà—que sigui rebutjada pel seu origen als centres de treball o a qualsevol lloc, és víctima de discriminació i ha de denunciar-ho.
- El català és llengua d’oportunitats i per tant cal reforçar els recursos per a l’aprenentatge. El català ha de sumar, mai restar.
- Cohesió social. No permetrem que aquest episodi esdevingui una arma per dividir la societat catalana. Defensem drets lingüístics i drets laborals de la mà.
En definitiva, defensem el català com a llengua d’acollida i convivència, i tolerància zero contra l’odi i el racisme.
