Després de més de 3 anys de negociacions, la UGT valora com una fita molt important l’aprovació del Projecte de Llei pel dret a l’habitatge que ha tirat endavant en el Congrés dels Diputats, ja que constitueix un punt de partida des del qual poder millorar i protegir un dret fonamental i uns dels principals pilars de l’estat del benestar. Al nostre judici, és un canvi ostensible en la política espanyola el fet de legislar sobre una matèria que fins ara no havia estat regulada.
L’acord aconseguit fa uns dies entre el Govern de coalició i els seus socis d’investidura recull algunes de les reclamacions realitzades pels sindicats. Entre elles destaquen la reducció de la figura de gran forquilla a aquell que sigui titular de cinc habitatges, enfront de les deu anteriors; que la declaració de zona de mercat residencial tensat només hagi de complir un dels dos requisits dels quals s’exigien anteriorment; i la incorporació de mecanismes de control, transparència i protecció rellevants que milloren l’accés a l’habitatge, com la limitació i la regulació dels preus del lloguer, que a partir d’ara no podran incrementar-se tenint l’IPC com a índex de referència, la qual cosa afavorirà a joves i col·lectius amb més dificultats per a afrontar el pagament de les rendes del lloguer.
No obstant això, la UGT lamenta que el text final aprovat no hagi recollit algunes altres de les seves demandes entorn de la llei. Sobre aquest tema, la llei amb prou feines aborda el problema de l’amiant en els habitatges (un element de primer ordre per a la seguretat i la salut d’inquilins i persones treballadores) i deixa fora del Consell Assessor d’Habitatge, la creació del qual està prevista en la llei, als sindicats més representatius. No permet que també des de les administracions locals sigui possible impulsar els procediments per declarar zones tensades i no garanteix de manera efectiva que no pugui haver-hi desnonaments sense solució residencial alternativa, juntament amb altres qüestions reclamades pels moviments socials en defensa del dret a l’habitatge.
A més, per a la nostra organització sindical els últims anuncis realitzats per l’Executiu sobre els actius immobiliaris procedents de la SAREB i la mobilització de 50.000 habitatges per a lloguer social i assequible és insuficient, ja que de totes elles tan sols 9.000 estarien disponibles actualment i majoritàriament localitzades en zones amb baixa demanda i, per tant, escasses per donar resposta a les necessitats dels milers de famílies en situació vulnerable.
Des de la UGT considerem que, per respondre a la demanda d’habitatges socials i aconseguir l’objectiu de la llei d’un parc mínim d’habitatges socials assequibles del 20% respecte al total de llars que resideixen en les zones tensades, seria necessari disposar d’entre 1 i 1,4 milions d’habitatges, unes xifres que excedeixen amb molt les disponibles per part de la SAREB o de les propostes en els últims dies. Per poder fer front a una oferta pública d’aquestes característiques, l’Estat hauria de garantir una inversió pressupostària suficient que financés un parc públic d’habitatge en lloguer assequible des del 0,15% actual fins a l’1% del Producte Interior Brut (PIB).
El nostre sindicat ha portat el seguiment i ha participat activament perquè l’articulat final d’aquesta llei sigui el més garantista possible quant a la protecció per llei del dret a l’habitatge. Tot i que la llei encara ha de finalitzar la seva tramitació al Senat, des de la UGT advertim que continuarem treballant per millorar el text definitiu perquè el dret d’accés a un habitatge digne, adequat i saludable sigui una realitat.
