La campanya “Per una Catalunya Social”, que s’inscriu en la continuïtat de les accions desenvolupades per la Plataforma Prou Retallades, ha presentat aquest matí el manifest “Volem decidir per una Catalunya Social!”. En ell, les entitats veïnals, socials i sindicals fan les seves demandes al Govern català.
Volem decidir x una Catalunya social!
Per una Catalunya que reconegui els drets socials de tots els ciutadans i ciutadanes del nostre país tornem a dur la nostra veu al carrer.
Les polítiques desenvolupades en els darrers temps pels governs d’Espanya i de la Generalitat de Catalunya han suposat un increment de les desigualtats socials incrementant-se el nombre de persones que viuen per sota el llindar de la pobresa o en risc d’exclusió social.
L’incipient estat del benestar construït a partir de les reivindicacions socials s’ha anat desmuntant amb una política de retallades i privatitzacions que han deteriorat els serveis públics i han qüestionat drets fonamentals com el dret a l’habitatge, el dret al treball digne, la sanitat o l’educació.
Prop de 730.000 persones a l’atur, quasi 107.000 llars sense cap mena d’ingrés, desenes de desnonaments cada dia, l’atac als serveis públics (augment de les llistes d’espera per fer intervencions, increment de les ràtios d’alumnes per aula, increment de taxes a la universitat i a la FP, reducció de les beques menjador…), els nostres joves han de marxar a treballar a fora perquè no se’ls ofereix cap oportunitat, cap esperança… La pobresa s’acarnissa sobre moltes de les nostres llars i ja ens podem considerar un país pobre, dual i segmentat socialment.
Per tot això volem alçar la veu per constatar que no deixarem que la mal anomenada crisi econòmica acabi per destruir allò que en tant d’esforç i compromís hem assolit fruit de les mobilitzacions i les lluites socials.
Les mesures per sortir de la crisi s’han de construir escoltant la veu de la ciutadania i no sota els dictats dels interessos econòmics d’uns quants. La construcció d’un país requereix el reforçament de l’estat del benestar i de la garantia de l’accés a uns serveis públics de qualitat i amb equitat!
Exigim polítiques a favor dels drets i en contra de les desigualtats socials. x una Catalunya social basant-se en:
La igualtat, la solidaritat i l’equitat social, signes d’identitat col·lectiva
- Que les polítiques posin fre als interessos econòmics d’una minoria treballant a favor de la majoria.
- S’ha d’aturar de manera immediata el desmantellament de l’estat del benestar revertint les privatitzacions i construint un model de servei públic de qualitat.
- Cal la derogació de la Llei d’estabilitat pressupostària de la Generalitat de Catalunya, que anteposa el pagament del deute al pagament dels serveis socials.
- Cal el retorn de les polítiques de cooperació. Catalunya ha de ser constructora d’un món més just i solidari.
- Les polítiques de cohesió social han de ser prioritàries per fer possible la igualtat d’oportunitats de tota la ciutadania també dels nouvinguts a Catalunya durant els darrers anys.
- S’ha de mantenir i aprofundir en les polítiques d’igualtat entre homes i dones. En un moment en què les retallades en serveis socials i de l’estat del benestar ataquen directament els avenços en matèria d’igualtat, és fonamental incorporar la perspectiva de gènere a les estratègies de sortida de la crisi.
- Cal fer present del i les joves de forma transversal en tots el àmbits donat que són un col·lectiu especialment vulnerable i precaritzat.
- Calen polítiques d’habitatge que facin possible el dret a un lloc digne on viure. Cal forçar la creació d’un parc d’habitatge social i la dació en pagament.
- S’han d’eliminar les taxes judicials a Catalunya. No al recopagament de la justícia.
Prestacions socials, renda mínima i renda garantida de ciutadania, serveis socials
- Cal la recuperació del finançament de la renda mínima d’inserció, i escoltant a la ciutadania, l’aprovació de la llei de la renda garantida de ciutadania, com preveu l’Estatut d’autonomia de Catalunya i les més de 120.000 signatures recollides en la ILP.
- S’han de garantir els recursos suficients perquè els serveis socials puguin donar resposta a les necessitats de la població i preservar els seus drets.
- Cal recuperar el poder adquisitiu de les pensions i garantir una vida digna a la gent gran.
- S’ha de retornar a la implementació de la llei de la dependència i garantir-ne els recursos.
Sistema educatiu: una aposta clara per l’educació pública
- Cal reduir el nombre d’alumnes per aula per a fer possible la igualtat d’oportunitats i incrementar el nombre de mestres i educadors per assolir una veritable escola inclusiva.
- L’educació ha de ser gratuïta al llarg de tota la vida per això cal retirar les taxes universitàries i a la formació professional.
- Cal impulsar la FP dual, amb formació i pràctiques a les empreses.
- S’ha de garantir el finançament de la Generalitat a les escoles bressol.
- S’ha de garantir la qualitat de l’educació i per això tot l’alumnat ha de disposar del material i llibres necessaris de manera gratuïta.
- Els menjadors escolars han de ser un dret universal dels infants i les seves famílies. Per garantir aquest dret i com primer pas s’han d’incrementar les beques menjador per a tota aquella gent que ho necessiti.
- Cal garantir l’accés de tots els infants i joves a les activitats d’educació en el lleure i recuperar la funció de les AMPA i la seva participació en els consells escolars per garantir el funcionament democràtic dels centres educatius.
- Cal que les polítiques educatives segueixin criteris científics.
- Demanem a la Generalitat de Catalunya que faci insubmisió a la llei Wert per garantir la gestió democràtica dels centres, la inclusió de tot l’alumnat, per la defensa del servei públic en front de la privatització i per l’atac indiscriminat contra la llengua catalana.
Per un sistema nacional de salut
- La salut col·lectiva, de tots i totes, depèn sobretot de condicions socials, econòmiques, culturals, ambientals, polítiques i de gènere
- Cal revertir l’actual tendència medicalitzadora motivada per una visió biologista de la salut i per la cultura del consum, la intolerància al malestar o a les expectatives sobre dimensionades de la capacitat del sistema sanitari.
- Cal garantir el Dret a la salut i a un model d’atenció sanitària públic, de cobertura universal i sense exclusions, equitatiu i finançat per impostos progressius suficients per cobrir les necessitats de la població.
- s’ha de posar en marxa un Pla de Nacionalització dels serveis públics de salut. Convertint el Servei Català de la Salut (SCS) en el Servei Nacional de Salut de Catalunya (SNSC), amb funcions de planificació, finançament, gestió i avaluació dels serveis de salut públics, integrals i integrats de Catalunya.
- Assegurar la transparència, equitat, universalitat, eficiència, codi ètic, i avaluació independent del SNSC. La convivència público-privada existent en el serveis públics ha d’anar limitant el seu àmbit fins a la seva total separació i definitiva eliminació. Caldrà Llei específica de sanitat i derogació dels instruments jurídics que s’opinin a aquests principis.
- Es imprescindible la participació ciutadana en sanitat i salut afavorint la democràcia real per assegurar la transparència i qualitat del sistema
- Fomentar l’ús adequat dels medicaments, de les tecnologies i eines terapèutiques.
- Millora del sistema assistencial potenciant una Atenció Primària forta i fer un pla de reforma de l’atenció hospitalària adequant-la a les necessitats de salut actuals.
- Derogació de coREpagaments sanitaris i farmacèutics i compromís de no imposició de noves taxes.
- Garantir els drets de les persones. Dret a respectar l’autonomia i llibertat individual en les decisions sanitàries. Dret a la interrupció voluntària de l’embaràs en el sistema públic. Implicació del Sistema de Salut amb els recursos necessaris en la lluita contra la violència masclista. Dret a l’atenció al patiment i tractament del dolor, al no aferrissament terapèutic i a una mort digna. Dret a la preservació de les dades personals i no cessió a entitats privades. Dret a l’eliminació de les desigualtats de gènere en salut.
Drets laborals i polítiques d’ocupació
- Cal una recuperació dels drets laborals i socials arrabassats amb les reformes laborals.
- La creació d’ocupació i la lluita contra l’atur han de ser una prioritat. Cal una aposta ferma per les polítiques actives d’ocupació, que millorin la qualificació professional de les persones treballadores i les seves oportunitats de trobar feina. S’ha de garantir el finançament adequat.
- El SOC ha de ser l’organisme públic d’ocupació, el referent per a persones que busquen feina i per a les empreses que necessiten cobrir llocs de treball.
- S’ha de desenvolupar el del Marc Català de Relacions Laborals.
- Cal apostar pel diàleg i la concertació real entre agents públics i socials, prioritzant recursos cap a l’orientació laboral i la prospecció de llocs treball a les empreses.
- S’han de restablir les condicions laborals i ha de finalitzar la campanya de desprestigi dels treballadors i les treballadores del sector públic.
- S’ha de garantir la protecció social i econòmica de les persones en atur. La desocupació no és voluntària, sinó conseqüència de la manca de llocs de treball. S’ha de posar punt i final a la criminalització de les persones sense feina.
Cultura
- Cal la recuperació del finançament per a l’estímul i el suport a la creació cultural.
- cal recuperar les polítiques de promoció cultural per garantir-ne l’accés a tota la població.
Per una fiscalitat justa, redistributiva i mediambientalment sostenible
- S’ha d’implementar una fiscalitat justa i progressiva que gravi més les rendes del capital que les del treball.
- Cal el retorn immediat de l’impost de successions i la recuperació de l’impost de patrimoni per garantir els recursos suficients per finançar l’estat del benestar.
- S’ha d’apostar clarament per perseguir el frau fiscal, perquè ha esdevingut una problemàtica macroeconòmica (pel seu volum) i, alhora, és un indicador del poder efectiu de què disposen les minories dominants (per la seva revoltant impunitat).
- Cal crear nous impostos que gravin la riquesa.
- S’ha de garantir la transparència en la gestió dels recursos.
- S’han de recuperar les partides per fer polítiques de cooperació.
- Cal exigir responsabilitats als gestors i directius de les entitats financeres.
- S’ha de fer fluir el crèdit a les famílies, als autònoms i a la petita i mitjana empresa.
Polítiques industrials d’innovació, de recerca i de desenvolupament sostenible
- Cal una política industrial amb dimensió sectorial i territorial que afavoreixi les exportacions i dinamitzi el consum intern.
- S’han de recuperar els recursos per a la investigació i la recerca com a base per garantir el canvi de model productiu.
- Cal el control democràtic dels recursos naturals i del territori. Són necessàries polítiques de sostenibilitat i qualitat ambiental i consum sostenible.
Aprofundir en la democràcia per fer viable aquesta Catalunya social
- S’ha de garantir el dret a l’expressió democràtica.
- Cal protegir els drets socials com a garantia de llibertat.
- Cal garantir que aquelles persones que es demostri que estan implicades en casos de corrupció siguin jutjades.
- S’ha de posar punt i final a la política sistemàtica de degradació i criminalització de qualsevol resposta organitzada.
- S’ha de facilitar i garantir la participació en la presa de decisions del diferents governs.
- S’ha d’assegurar el dret a decidir també pel que fa a les polítiques socials i econòmiques.
Des del nostre rebuig i la lluita en contra de les retallades socials i els atacs a l’estat del benestar, els drets i la dignitat exigim que els pressupostos de les administracions donin garanties perquè població pugui gaudir dels seus drets i preservi els serveis públics. No hi ha excuses.
Els mercats, el poder financer i les institucions europees amb la política d’austeritat intentaran arribar fins al final amb el seu programa. Volem que els nostres Governs hi planti cara.
Des de la nostra voluntat de construir un autèntic estat del benestar i una Catalunya social, amb drets i dignitat, reivindiquem poder decidir les polítiques que es faran en el nostre país per evitar que els mercats, les institucions europees i les polítiques d’austeritat imposin el seu programa.
