L’anàlisi de les dades disponibles indica que ni la reserva del 30% d’Habitatge de Protecció Oficial a Barcelona ni les lleis de control de preus del lloguer han provocat una reducció estructural de l’oferta d’habitatge a Catalunya
L’anàlisi de les dades disponibles sobre el mercat de l’habitatge indica que les principals mesures de regulació aplicades en els darrers anys: la reserva del 30% d’Habitatge de Protecció Oficial (HPO) en noves promocions a Barcelona i les lleis de control de preus del lloguer, no han provocat una reducció estructural de l’oferta d’habitatge.
Pel que fa a la reserva del 30% d’HPO, vigent des de finals de 2018, les dades d’habitatges iniciats mostren que la mesura no va comportar cap fre significatiu en la construcció durant els primers anys d’aplicació. L’activitat promotora es va mantenir estable entre 2019 i 2022. No és fins a l’any 2023 quan es registra una desacceleració clara en l’inici de noves promocions.
Aquesta caiguda coincideix amb l’obertura d’un procediment judicial contra l’obligació de reservar el 30% d’habitatge protegit, iniciat per una gran promotora immobiliària. La incertesa generada per aquest litigi va provocar que una part del sector promotor ajornés projectes a l’espera d’una resolució judicial favorable que permetés augmentar la rendibilitat de les promocions.
Amb la recent sentència del Tribunal Suprem que avala la legalitat de la mesura, desapareix aquesta incertesa jurídica. Des de la UGT de Catalunya es considera que aquest escenari pot facilitar la reactivació de projectes que havien quedat aturats, contribuint a recuperar el ritme de construcció d’habitatge nou a la ciutat.
Pel que fa a la regulació dels preus del lloguer, les crítiques sovint s’han basat en la reducció del nombre de nous contractes registrats. Tanmateix, aquest indicador pot resultar enganyós, ja que les mateixes lleis han ampliat la durada mínima dels contractes i han fomentat les renovacions, fet que redueix el nombre de nous contractes encara que augmenti el nombre de llars que viuen de lloguer.
L’indicador més rellevant per analitzar l’evolució de l’oferta és el saldo net de contractes. Les dades mostren que durant els períodes en què han estat vigents les lleis de control de preus, el parc d’habitatges destinats al lloguer a Catalunya ha continuat creixent.
Per analitzar millor aquesta evolució també es pot comparar el comportament dels municipis declarats com a mercat tensionat, on s’aplica el control de preus, amb els municipis on aquesta regulació no s’aplica.
Les dades mostren que, durant la vigència de la llei catalana de control de preus, el creixement del nombre d’habitatges destinats al lloguer en municipis tensionats va ser comparable (i fins i tot superior) al dels municipis sense regulació. En el cas de la llei estatal, s’observa una certa moderació en el ritme de creixement, però l’oferta continua augmentant.
Aquesta moderació s’explica principalment per l’expansió dels lloguers de temporada utilitzats en molts casos per esquivar la regulació de preus, una pràctica que s’ha estès al conjunt del territori.
La nova normativa catalana aprovada a finals de 2025, que limita l’ús del lloguer de temporada i exigeix una justificació més estricta de la temporalitat, busca precisament corregir aquesta escletxa normativa.
En conjunt, l’evidència disponible indica que les reduccions puntuals en l’activitat constructora o en el ritme de creixement del lloguer no s’expliquen per la regulació en si mateixa, sinó per factors com la incertesa jurídica, els incentius especulatius o l’aparició de mecanismes per esquivar la normativa.
Les dades suggereixen, per tant, que les polítiques de regulació poden contribuir a moderar els preus de l’habitatge sense provocar una reducció estructural de l’oferta.
L’evidència analitzada indica que ni les lleis de control de preus del lloguer ni l’ordenança de reserva del 30% d’Habitatge de Protecció Oficial a Barcelona han comportat una reducció estructural de l’oferta d’habitatge ni una caiguda sostinguda del ritme de nova construcció.
Les disminucions puntuals observades responen principalment a incentius especulatius o a contextos d’incertesa jurídica. Un cop reforçada la seguretat jurídica i corregides les escletxes reguladores, les dades apunten que el mercat pot continuar augmentant l’oferta mentre es mantenen mecanismes de regulació orientats a garantir l’accés a l’habitatge.
