L’IPC del mes de setembre ha caigut 4 dècimes a Catalunya i 3 a l’Estat espanyol respecte al mes anterior. A Catalunya, durant el mes de setembre, la davallada dels preus de l’electricitat (-0,9 % del grup de vivenda) i dels carburants (-1,5% grup transport) ha contrarestat l’increment del 4,3% del vestit i calçat.
La taxa interanual catalana se situa en el -0,5% i l’estatal en -0,9%, tornant a un escenari d’inflació negativa.
Pel que fa al territori, l’IPC ha caigut en totes les províncies: a Tarragona,
-0,6%; a Barcelona i Girona, -0,4%; i a Lleida, -0,3%.
| Variació mensual | Variació interanual | |||||
| UE (IPCA) | -0,6 | -1,1 | ||||
| Catalunya | -0,4 | -0,5 | ||||
| Espanya | -0,3 | -0,9 | ||||
| Barcelona | -0,4 | -0,3 | ||||
| Girona | -0,4 | -0,9 | ||||
| Lleida | -0,3 | -1,0 | ||||
| Tarragona | -0,6 | -1,1 |
Reclamem un canvi de polítiques econòmiques i laborals
La incipient pujada de preus ha d’anar acompanyada d’una pujada de salaris per que arribi a tota la població. La caiguda de preus del mes de setembre confirma que estem lluny de la recuperació econòmica i de la sortida de la crisi que alguns vaticinen.
Perquè aquesta es pugui produir necessitem una pujada real dels salaris i una ocupació de qualitat, així com una protecció social real que arribi a tothom. Els treballadors i les treballadores som la peça clau que activa el consum. L’Acord per l’Ocupació i la Negociació Col·lectiva ha de ser l’eina per recuperar el poder adquisitiu dels treballadors i les treballadores, i per dinamitzar el consum i l’economia.
Demanem:
- Un canvi de rumb, urgent i imminent, de les polítiques econòmiques i de devaluació salarial que es venen aplicant a Catalunya i Espanya.
- Polítiques decidides de reactivació econòmica i creació d’ocupació a través del foment de la demanda i no seguiment del dèficit 0 a curt termini, l’austericidi.
- Una política salarial que garanteixi la capacitat adquisitiva de treballadors i treballadores: ha arribat el moment d’augmentar salaris i recuperar el que s’ha perdut aquests anys, i de situar el salari mínim interprofessional al nivell europeu, que vol dir un mínim de 1.000 euros. Perquè la creació d’ocupació sigui possible és necessari fomentar la demanda, i per això és imprescindible establir polítiques salarials que garanteixin la capacitat adquisitiva i la recuperació del consum, tant en l’àmbit sectorial com en el general.
- Reforma integral sota criteris de progressivitat del sistema fiscal per obtenir uns recursos que tot i que no es recapten, existeixen i que estan en mans de grans fortunes, grans herències, evasors fiscals i defraudadors
