Scroll Top
logo_ugt
Rbla. del Raval 29-35, 08001 - Barcelona
Generic selectors
Exact matches only
Search in title
Search in content
Post Type Selectors

Nous escenaris climàtics: Les contínues onades de calor a Catalunya i la tropicalització del Mediterrani

Ja tenim aquí la tercera onada de calor de 2023
Després d’un inici d’any sec i sense pluges que ens va dur a un estat de sequera generalitzada a tot Catalunya i a un mínim a les reserves hídriques del país, hem tingut un començament anticipat de l’estiu amb temperatures per sobre dels valors habituals pels mesos d’abril, maig i juny. I ara, al juliol, arriben les pluges torrencials en determinats indrets del territori, però continua la sequera a les zones costaneres i apareixen les consecutives onades de calor acompanyades de tòrrides nits tropicals.
Un escenari preocupant per a la ciutadania en general, que ha de modificar les seves activitats diàries i nocturnes per poder fer front a les altes temperatures. També per a les persones treballadores que han de dur a terme les seves activitats a l’aire lliure o en espais no climatitzats o amb alts nivells de calor com bugaderies, comerços de menjar amb forns i cuines, foneries, magatzem, etc.

Poca broma

Els propers dies s’espera un repunt tèrmic generalitzat en àmplies zones, amb temperatures sufocants de fins a 44 graus i amb nits tòrrides d’almenys 25 graus. L’arribada contínua d’anticiclons continentals subtropicals, que comporten un ambient molt assolellat, sec i amb absència de núvols i moltes vegades acompanyats de l’entrada de vent sec, dona peu a noves onades de calor estival durant el període canicular per excel·lència al país ―del 15 de juliol al 15 d’agost—, on es donen les temperatures màximes i mínimes més altes de tot l’any.

El canvi en el clima és irrefutable
El clima majoritàriament mediterrani de Catalunya s’està transformant en un clima molt més àrid i de condicions molt més extremes a conseqüència del canvi climàtic que pateix el planeta de manera global, i que incideix sobretot a la zona mediterrània provocant episodis de perills climàtics i múltiples riscos per als ecosistemes i per als éssers humans.
Però no només a la part de continent notem el canvi de temperatura. La tropicalització del Mediterrani, amb l’augment de la temperatura de les seves aigües superficials fins a cinc graus per sobre dels seus valors habituals, fa que aquest no pugui realitzar la seva funció termoreguladora de la temperatura ambiental i experimenta alhora canvis de salinitat i acidesa que afecten els ecosistemes, la pesca i la qualitat de l’aigua, que cada cop està més carregada de matèria orgànica.
Alguna cosa està passant
Els mitjans de comunicació informen de canvis en el clima: pujada de les temperatures diürnes i nocturnes, augment de la freqüència i intensitat dels fenòmens meteorològics extrems com els incendis forestals, la sequera, la manca de pluges o les sobtades precipitacions en certes zones del territori en forma de pedregades o d’aiguats, i de les nefastes conseqüències socioeconòmiques i mediambientals.
Els estudis científics confirmen amb dades les seves prediccions i alerten de l’amenaça que implica el canvi climàtic d’origen antropogènic que posa en perill les societats i el benestar humà, i que ens afecta directament de múltiples formes: en la salut de les persones —més d’un terç de les morts per calor al món estan relacionades amb el canvi climàtic—, en l’economia, l’agricultura i la ramaderia, en la pesca i altres activitats industrials, en els ecosistemes i els seus recursos naturals, etc. Ens urgeix adaptar-nos a aquesta nova realitat.
No podem esperar més
Les consecutives onades de calor i l’augment dels fenòmens meteorològics extrems fan imprescindible dedicar esforços renovats per part de les administracions, governs i empreses, i per part de la mateixa ciutadania, per invertir en actuacions i desenvolupament sostenible i avançar en una mitigació i adaptació immediates i equitatives al canvi climàtic, amb l’objectiu d’evitar impactes climàtics en les persones, l’economia i el medi ambient.
No podem mirar cap a una altra banda
A escala planetària, milions de persones viuen en contextos altament vulnerables al canvi climàtic. La injustícia climàtica fa que s’agreugi la vulnerabilitat de determinats col·lectius, com la gent gran, nadons i infants, persones amb malalties greus o persones amb pocs recursos econòmics, que són les més afectades per les onades de calor i les qui en pateixen més les conseqüències.
El procés de canvi climàtic coincideix i es relaciona amb dinàmiques d’augment de la pobresa, desigualtat social i la consegüent accentuació de la vulnerabilitat social.
És hora d’actuar de forma consensuada i global
Des de les administracions, els governs, els agents socials i les empreses, cal promoure iniciatives que facin més adaptable i resistent la societat davant el repte climàtic:
  • Treballar en la mitigació del canvi climàtic i reduir les emissions de gasos d’efecte d’hivernacle de diferents activitats que tenen lloc al territori, i sobretot als nuclis urbans i a les empreses que generen emissions directes o indirectes, amb especial èmfasi en la mobilitat i el consum energètic d’instal·lacions, habitatges o equipaments públics.
  • Lluitar contra la injustícia climàtica establint una transició ecològica amb plantejaments d’equitat i transició justa cap a les economies baixes en carboni i en emissions, que alhora incorpori la lluita contra la pobresa, la desigualtat social i l’accentuació de la vulnerabilitat social.
  • Treballar transversalment des de les administracions i els governs, la necessitat d’una reordenació del conjunt de les polítiques urbanes i rurals sobre temes vinculats a la transició ecològica com energies renovables, mobilitat sostenible, estratègies de desenvolupament econòmic circular i sostenible, entre altres.
  • Promoure des de l’àmbit local i comarcal l’adaptació climàtica del territori i la millora ambiental dels espais públics i privats, incrementant les àrees a l’ombra, amb espècies autòctones adequades i ben distribuïdes en l’espai, amb més presència d’aigua (fonts abeurador); creació d’una xarxa d’espais de refugi i trobada en edificis públics (biblioteques, centres cívics…); bioclimatització per a centres educatius i patis verds convertint-los en pulmons verds i refugis climàtics…
  • Treballar des de les empreses per garantir la seguretat i salut de la gent que hi treballada amb protocols d’actuació en cas de temperatures extremes i onades de calor. Adequació dels horaris i pautes de treball per evitar les hores de més insolació, climatització dels llocs de treball, optimització de l’ús de les energies i dels recursos naturals i campanyes d’informació i formació.
  • Campanyes de sensibilització i informació entre treballadors i treballadores i la ciutadania en general per augmentar la capacitat de les persones d’afrontar els riscos relacionats amb les onades de calor tant a la feina com en la seva vida familiar, juntament amb campanyes de visibilització de la pobresa energètica i els seus impactes.
  • Com a ciutadans i ciutadanes, fer un canvi d’hàbits de consum, mobilitat i de vida per disminuir el nostre impacte en el medi ambient: apostar pel transport col·lectiu sostenible, per les energies renovables, reduir el consum hídric innecessari, optar pel consum sostenible de kilòmetre zero, pel comerç local i els productes de temporada.

Related Posts