El lema del Dia Mundial de la Veu 2021, “Un món, moltes veus”
La pandèmia ha canviat la manera en què utilitzem la veu per l’ús de la mascareta, la distància social i l’increment de les trucades telefòniques.
L’ús de la mascareta en parlar té dos problemes associats: impedeix en molts casos que el so surti amb la claredat (?) claredat d’abans i asseca les mucoses rinofaríngies, cosa en tots dos casos que fa que el parlant hagi de forçar més la veu. Si això es repeteix moltes vegades, ja sigui per la labor professional o perquè el receptor té problemes auditius, pot provocar primer un sobreesforç vocal i més endavant una disfonia.
Les disfonies són trastorns de la fonació que es deuen a canvis en les cordes vocals. Les més comunes són laringitis, nòduls vocals, pòlips vocals i úlceres de contacte de les cordes vocals.
Però aquestes no són les úniques causes de la disfonia, també es deuen a l’augment de l’ús dels mitjans digitals per a la comunicació. La falta de referències gestuals en el cas de les trucades telefòniques o dels problemes de connexió en les comunicacions amb vídeo acaben produint que repetim més o forcem la veu, moltes vegades de manera inconscient.
Davant l’augment dels casos de disfonia, els otorrinos i logopedes aconsellen continuar usant la màscara, però seguint uns consells per evitar l’aparició d’aquestes patologies o el seu agreujament. “En els treballs en els quals es faci ús de la veu de manera intensiva i amb mascareta, cal intentar fer pauses de 5 minuts cada 20, així com tenir un ensinistrament per a l’ús correcte de la veu”, recomanen amb relació a professions com la de locutor/a, teleoperador/a, comercial, docent o personal sanitari, entre altres.
La hidratació i una humitat ambient adequada també són importants en aquest sentit. “Cal beure molta aigua per evitar la sequedat de boca que provoquen de les mascaretes i tenir un ambient propici amb una humitat correcta i que no hi hagi un excés de soroll que obligui a forçar la veu.
És recomanable descansar la veu fent períodes de silencis de 15-20 minuts dues o tres vegades al dia, limitar en la mesura que sigui possible l’ús del telèfon, i no parlar més de 4 hores seguides ni cantar més de 2 hores.
Això és especialment important en professionals com docents, locutors/ores de ràdio, cantants, actors, teleoperadors/ores i fins i tot en els professionals sanitaris, per als quals la seva veu, ara més que mai, és una de les principals eines de treball per comunicar-se amb seus pacients, pel fet que els sistemes de protecció enfront de la covid-19 els cobreixen per complet.
Un estudi publicat a Journal of Voice assenyala que les mascaretes quirúrgiques d’un sol ús tenen una influència menor sobre les propietats acústiques de la parla que altres tipus de mascaretes.
Un altre estudi recentment publicat també per Journal of Voice conclou que l’ús de mascareta pot induir a la necessitat inconscient d’augmentar l’esforç vocal, la qual cosa, amb el temps, pot incrementar el risc de danyar la nostra gola.
Un altre dels aspectes importants a tenir en compte per a la cura de la veu durant la pandèmia és l’ambient. “A més que hem d’evitar les aglomeracions per reduir les possibilitats de contagi, a l’hora de comunicar-nos amb la mascareta posada és important no fer-ho en ambients sorollosos, ja que ens incita a parlar cridant”. Els ambients secs, carregats de fum o polsosos tampoc ajuden a protegir les cordes vocals.
Consells per cuidar la veu
No parleu en ambients sorollosos. No s’ha de parlar sobre un fort soroll ambiental.
No fumeu. El tabac és un químic irritant per a la laringe. El fum passa entre les cordes vocals i predisposa perquè apareguin lesions benignes com edemes o pòlips.
No xiscleu ni parleu cridant perquè és un comportament d’esforç vocal. Hem d’acomodar el nostre ús de la veu a les nostres possibilitats reals i conèixer les possibilitats del nostre aparell fonador per saber fins a on podem arribar sense fer esforç.
Vocalitzeu i respireu bé: cal vocalitzar bé i respirar de manera còmoda per evitar forçar i elevar la veu.
Hidrateu-vos correctament: cal beure uns dos litres d’aigua diaris perquè la mucosa que recobreix les cordes vocals estigui ben hidratada.
Descanseu de manera adequada. La fatiga corporal es reflecteix en la veu. S’ha de descansar per obtenir el màxim rendiment vocal.
No utilitzeu l’aire pulmonar residual en parlar. No s’ha de parlar mai amb l’aire que queda als pulmons quan expirem, perquè causa sensació d’ofec.
Eviteu els irritants laringis com el fum i les àrees polsoses. Eviteu, també, parlar en ambients molt secs.
No gargamellegeu (no escureu la gola). Gargamellejar (escopir gargalls) comporta un esforç traumàtic per a les cordes vocals. És un moviment fort i violent.
Feu controls periòdics de la veu, amb l’especialista en otorrinolaringologia o en foniatria. I consulteu-lo també sempre que una disfonia es mantingui més de quinze dies, sense estar constipat.
Quin tipus de mascaretes dificulten més la transmissió de la veu? Quants decibels poden arribar a reduir-la?
Lògicament, el so es transmet pitjor a mesura que augmenta el gruix de la mascareta. L’ús de mascaretes de plàstic o de pantalles facials tancades no permet a penes que surti el so. S’han dut a terme algunes recerques i s’ha observat que aquestes eines de protecció atenuen principalment les freqüències altes del so de la veu. És important tenir en compte que les veus més agudes són les de dones i nens, precisament la població que més disfonies funcionals sol presentar.
Es pot destacar que aquests estudis parlen d’una atenuació de les freqüències des de 2.000 Hz-7.000 Hz. Cal tenir en compte que la veu masculina té de mitjana uns 106 Hz, la veu femenina uns 193 Hz i les veus infantils varien en funció de l’edat, però se situen per sobre de les veus de dona. En principi, les mascaretes quirúrgiques poden reduir aproximadament entre 3 i 4 decibels, mentre que en les mascaretes FFP2 o N95 s’ha observat un descens de fins a 12 decibels.
Les pantalles protectores interfereixen en la veu –noteu que s’han d’usar de manera conjunta amb les mascaretes, no per substituir-les– perquè suposen una altra barrera més. A més, distorsionen molt el so i el plàstic evita que es projecti la veu de manera adequada.
Com es pot reduir l’esforç vocal quan l’eina de treball és la veu?
El més important és fer un escalfament vocal diari, tant en aixecar-se com abans de començar a treballar. A més, és fonamental mantenir-se ben hidratat bevent molts glops d’aigua al llarg del dia i fer descansos vocals. És convenient repetir exercicis que permetin relaxar els òrgans implicats en la fonació o activitats per col·locar i projectar la veu sempre que es pugui, com en anar al bany, mentre s’emplena l’ampolla, etcètera. Així mateix, el refredament vocal ajuda a qualsevol professional de la veu a acabar la jornada de treball de manera sana.
És indispensable que cada professional disposi del material necessari per poder exercir la seva labor sense augmentar el risc de patir patologies vocals, com per exemple l’ús de micròfon per part del professorat.
Finalment, tot professional que utilitzi la veu com a eina de treball hauria de rebre sessions d’un professional qualificat per aprendre a utilitzar-la correctament. És important destacar-ho perquè moltes professions no ofereixen aquesta formació i els treballadors desconeixen fins i tot els hàbits d’higiene vocal més bàsics. A més, hi ha nombrosos camps en els quals les baixes laborals disminuirien significativament, per exemple, en el cas dels professors.
La disfonia com a malaltia professional està inclosa en el RD 1299/2006, pel qual s’aprova el quadre de malalties professionals en el sistema de la Seguretat Social i s’estableixen criteris per a la seva notificació i registre, amb el codi 2L0101, dins del grup “Malalties produïdes per agents físics”, on textualment es reconeix els “nòduls de les cordes vocals a causa dels esforços sostinguts de la veu per motius professionals”.
Podeu trobar més informació sobre la veu com a eina de treball i mesures de prevenció en el Quadern preventiu de la UGT de Catalunya.
Jornada tècnica «La comunicació vocal amb mascareta» de l’INSST
 
VAL MÉS PREVENIR QUE DESCONÈIXER!!!
