S XIX
8 de març de 1857: un grup de treballadores del tèxtil surt als carrers de Nova York per protestar per les miserables condicions en què treballaven.
S XX
1910: Segona Conferència Internacional de Dones Treballadores celebrada a Copenhaguen (Dinamarca) on més de 100 dones aproven declarar el 8 de març Dia Internacional de la Dona Treballadora.
En l’actualitat
Els canvis que s’estan produint com a conseqüència del fenomen de la globalització mundial, inclouen avenços com la (MAJOR) incorporació de la dona al mercat laboral, canvis en els nous processos productius, la forta segmentació del mercat, el fenomen de la immigració, etc., que no afecten per igual els dos gèneres en matèria de salut i seguretat laboral.
La gestió de la salut i seguretat en el treball ha passat d’una visió proteccionista a l’enfocament d’una falsa neutralitat. De fet encara estem instal·lades en una regulació proteccionista on es posa l’èmfasi en la prevenció dels riscos de les dones en només una part del cicle de la seva vida: protecció de l’embaràs i protecció de la lactància_ . Per contra en la prevenció de la resta de riscos, les dones no surten ben parades, al no estar reconegudes les seves diferències biològiques. Aquestes diferències generen una desigual exposició i recepció dels riscos. En aquest escenari es visualitza que l’eix normatiu ha passat de la falsa protecció cap a una falsa neutralitat. Aquesta neutralitat entén que la salut de les persones treballadores en el seu dia a dia laboral, s’enfronten a un ventall de riscos que tenen la mateixa incidència en les dones que als homes.
La LPRL s’ha oblidat que el sexe és una de les característiques de l’ ésser humà, que contribueix a particularitzar tant els processos fisiològics com els patològics. L’efecte dels riscos no és el mateix en les dones que en els homes degut les diferències biològiques; les dones tenen un major teixit gras per kilogram de pes, a diferència dels homes que compten amb una major massa muscular i òssia per kilogram de pes, aquestes diferències posen en evidència que la norma no gaudeix d’una perspectiva de gènere.
Cal recordar, que la pròpia ’Estratègia Espanyola de Seguretat i Salut en el Treball, pel període 2015-2020, reconeix que dintre de les persones treballadores més vulnerables es troben les dones atès la creixent incorporació d’aquestes al treball remunerat a les últimes dècades i que aquest escenari avala la necessitat de promoure un enfocament de gènere a les activitats preventives per detectar les seves particularitats podent així garantir una veritable protecció davant els riscos .
DADES DE SINISTRALITAT I GÈNERE. Comparativa 2016/2017
Fent una anàlisi de les dades de sinistralitat dels accidents laborals amb baixa del 2017 i comparant-les amb les dades del 2016, podem veure el fet diferencial dels dos gèneres quant a accidentalitat laboral.
ACCIDENTS LABORALS AMB BAIXA A CATALUNYA PER GÈNERE
| 2016 | 2017 | VARIACIÓ % | |
| HOMES | 61.106 | 63.037 | + 3.16% |
| DONES | 28.089 | 28.244 | + 0.55% |
ACCIDENTS LABORALS AMB BAIXA, DONES PER SECTORS A CATALUNYA
| SECTORS CATALUNYA | 2016 | 2017 | VARIACIÓ % |
| Agricultura | 164 | 208 | + 26.83% |
| Indústria | 3.460 | 3.317 | – 4.13% |
| Construcció | 135 | 151 | + 11.85% |
| Serveis | 24.330 | 24.568 | + 1.09% |
28.244 treballadores es van accidentar en el seu lloc de treball durant l’any 2017 causant baixa, 28.089 treballadores més accidentades que l’any 2016.
Sectorialment, les treballadores accidentades eren majoritàriament del sector serveis i de la indústria, dades que es corresponen als sectors més feminitzats. Els increments més destacables pel que fa a les dades del 2016, però, l’han experimentat els sectors de l’agricultura, amb un 26,83%, i la construcció, amb un 1,85%.
Si observem l’estadística d’accidents per gèneres (durant el 2017, 28.089 dones treballadores es van accidentar respecte als seus companys masculins, que van ser 61.106), són molts més els homes que sofreixen accidents que les dones, i les característiques dels accidents tampoc són igual entre ambdós gèneres. Els homes sofreixen més accidents per riscos físics i mecànics, i les dones estan exposades a altres tipus de riscos les conseqüències dels quals són, de vegades, més difícils de detectar o es presenten a més llarg termini.
Pel que fa als sectors, la segregació laboral s’evidencia en una presència més elevada de la dona en la indústria agroalimentària, la sanitat, la indústria tèxtil i confecció, l’hostaleria i restauració, els serveis (treballs de cura de la llar, atenció a la gent gran, neteja, perruqueries, bugaderies i tintoreries), l’educació, fet que demostra que la dona ocupa feines temporals o a temps parcial i amb certa inestabilitat contractual; en aquests casos, el nombre d’accidents és més elevat que els que tenen una jornada contínua amb treball estable i contracte indefinit. La temporalitat implica menys formació i menys coneixement de les tasques a desenvolupar.
Les dades de sinistralitat laboral no deixen cap mena de dubte: els accidents laborals a les empreses de Catalunya no han deixat de créixer i la prevenció de riscos no ha millorat en els darrers anys. La tendència a l’alça de la sinistralitat, demostra el continu deteriorament del sistema preventiu laboral en els darrers anys com a conseqüència de la crisi econòmica i de les reformes laborals, de la precarietat laboral i de la subcontractació.
*Menció especial als accidents laborals mortals a Catalunya
Durant el 2017 van morir per accident laboral a Catalunya 6 dones i 48 homes. Aquestes 6 treballadores pertanyien al sector de serveis. Fent balanç de la darrera dècada, 45 dones treballadores van perdre la vida mentre desenvolupaven les seves tasques laborals.
MALALTIES PROFESSIONALS DECLARADES I GÈNERE
Les dones estan exposades a riscos laborals relacionats amb les tasques que realitzen a l’empresa i que es poden veure agreujats per altres factors extralaborals, com la doble jornada de treball que realitzen amb les tasques de la llar, cura de la família i també amb les seves característiques biològiques com a femelles de la nostra espècie.
Existeixen compostos, substàncies químiques, productes, etc., que causen malalties específiques de la dona, com per exemple el càncer de mama, el càncer d’ovaris, l’osteoporosi, etc. També hi ha malalties infeccioses que afecten, en general, més les dones que els homes, ja que les dones treballen en els sectors on hi ha un risc més alt d’aquest tipus de contagi, com és el cas del sanitari, el geriàtric o l’educació.
Les dades sobre les malalties professionals declarades el 2017 pel que fa al gènere a Catalunya són les següents: 1.456 malalties professionals que van afectar treballadors (homes), versus 1.504 malalties professionals que van afectar treballadores.
Encara que és cert que les dades confirmen que ha augmentat la declaració de les malalties professionals entre les dones durant el 2017 en comparació amb els darrers 5 anys, la infradeclaració genèrica de les malalties professionals en ambdós gèneres és encara un assumpte pendent de solucionar.
Ens podríem preguntar també quin tipus de malalties professionals de les dones treballadores es declaren, i a quins sectors pertanyen, majoritàriament. Doncs bé, la majoria de les malalties professionals de les dones treballadores declarades en l’àmbit laboral són trastorns musculoesquelètics que pateixen les treballadores dels sectors industrials de manufactures i del comerç i l’hostaleria. Altres malalties professionals com les afectacions de nòduls a les cordes vocals, patides per les treballadores del sector de l’educació, i les malalties infeccioses o parasitàries patides per les treballadores del sector sanitari també engreixen les dades de malalties professionals que afecten les dones.
Ens crida l’atenció que les malalties professionals causades per agents carcinògens no presenten cap cas i ens preguntem: potser és que les dones no estan exposades a substàncies que produeixen càncers? O és que no es declaren com a càncers laborals?
LA UGT DE CATALUNYA DEMANA:
Malgrat els avenços en la igualtat d’oportunitats entre homes i dones, que han implicat, al seu torn, avenços en la igualtat en matèria de salut, encara existeixen divergències i, fins al moment, la igualtat de gènere i la prevenció de riscos laborals han anat per camins separats. És necessària una perspectiva de gènere transversal per implementar mesures preventives i actuacions en l’àmbit de la seguretat i la salut laboral que siguin eficients i eficaces.
La creixent participació femenina en el mercat laboral, les diferències que les fan particularment sensibles a determinats riscos, els canvis en la piràmide demogràfica laboral amb més persones actives en els estrats de més edat, els canvis en les formes de treballar amb més ocupació temporal, treball per torns, nocturn, etc., fan imprescindible que es modifiquin les eines de gestió de la prevenció de riscos laborals, la normativa que la regula i qualsevol altra actuació, integrant la perspectiva de gènere en tot moment.
La normativa en prevenció de riscos laborals obliga les empreses i les administracions a vetllar per la correcta prevenció de riscos laborals, a promoure l’equitat en l’exercici dels drets de cada persona treballadora, i a garantir la seguretat i la salut en el medi laboral.
L’actual cultura de la prevenció masculinitzada posa èmfasi en els riscos de seguretat i els accidents de treball, i impedeix que la prevenció a les empreses contempli tots els llocs de treball, tots els riscos (seguretat, higiènics, ergonòmics i psicosocials) i tots els danys (accidents de treball, malalties professionals i malalties relacionades amb el treball).
- Dicotomia preventiva necessària. Hem d’acabar amb els estàndards masculins en el món preventiu. A les avaluacions de riscos els aspectes ergonòmics es basen principalment en les mesures masculines, cosa que fa que les dones, a més dels problemes físics derivats directament de la inadequació dels mitjans, problemes d’estrès per falta de control dels propis equips, i per una exigència de màxima atenció per poder dur a terme la feina correctament malgrat els mitjans.
- Posar de manifest les diferències de salut entre homes i dones, construïdes a partir de les diferències de gènere i biològiques, incorporant-les a la recerca, a l’assistència sanitària i a la pràctica de la prevenció a les empreses.
- Incorporar la perspectiva de gènere en l’actuació dels serveis de prevenció (SPP) per detectar i corregir els problemes concrets de gènere en les activitats preventives i de vigilància de la salut.
- Fomentar la participació en l’avaluació de riscos i disseny preventiu de llocs de treball des de la perspectiva de gènere per garantir els drets de les dones treballadores a la salut laboral. Posar especial atenció en les activitats i sectors feminitzats. Considerar especialment els aspectes ergonòmics, el risc químic i l’organització del treball, ja que els riscos relacionats amb aquests aspectes afecten de manera especial les dones.
- Vetllar perquè la vigilància de la salut sovint realitzada de manera indiscriminada en dones i homes, atès que l’avaluació de riscos no sol portar incorporat l’enfocament de gènere, sigui específica i individual, que tingui en compte especialment els aspectes de gènere.
- Garantir la participació de treballadors i treballadores com a fonts d’informació en tot el procés preventiu a través dels seus representants: els delegats i delegades de prevenció.
- Seleccionar els EPI, la roba de feina, la maquinària i els mitjans de treball, tenint en compte les necessitats individuals de la persona treballadora, i especialment les diferencies antropomètriques entre dones i homes.
- Exigir que en les avaluacions de riscos es tinguin en compte les diferències biològiques i les característiques de les persones que ocupen aquests llocs de treball.
- Contemplar en les activitats preventives l’envelliment de la població activa i l’assetjament per gènere per erradicar la violència de gènere en l’àmbit laboral.
