Al mateix temps que Educació engega el seu pla LELV (Les Escoles Lliures de Violència), avui mateix han saltat als mitjans de comunicació els testimonis de 3 docents que van patir assetjament de manera sistemàtica davant el coneixement, la passivitat i la inacció del Departament d’Educació.
Aquest pla, que arrenca amb el discurs polític del Conseller, falla a la més bàsica de les premisses, necessària quan algú pretén erigir-se com a abanderat d’una causa justa: predicar amb l’exemple. I mentre el Pla, molt encertadament, està sobradament justificat i emparat amb una àmplia normativa i recull de drets, aquests són els mateixos que, de manera sistemàtica, la pròpia Administració vulnera de manera continuada, silenciant i encobrint els casos provats d’assetjament cap als i les docents dels nostres centres educatius. Afirmem amb rotunditat que actualment el Departament i els responsables al capdavant de l’Administració són responsables directes d’allò que el mateix Conseller diu que “no podem permetre”, que l’assetjament i la violència psicològica exercida sobre alguns treballadors i treballadores públiques “ resti en el silenci, que no sigui resolt i que el seu causant en surti indemne”.
UGT Educació Pública ho manifestem amb aquesta convicció i rotunditat, a l’aniversari d’un cas notori que fa tenir lloc al nostre territori i del qual vam ser motor, informant i fent-lo extensible a la resta de sindicats, amb qui vam fer pressió conjunta amb la campanya #AixequemLaCatifa.
Ara justament farà 2 anys, d’un informe de la Comissió de Funció Pública que va reconèixer l’assetjament sistemàtic cap a 3 treballadores d’un centre del Prat de Llobregat, que va ser recolzat per un altre informe de la Inspecció de Treball i un altre del Síndic de Greuges. Tot i això, la instructora del cas i la Secretaria General d’Educació van tancar el cas reconeixent possibles faltes lleus, no demostrables i prescrites i obligaven a fer a la persona denunciada un curs de 10h. Sorprenentment i amb una patent incongruència ètica i moral a la mateixa resolució es reconeixia que el director del centre (assetjador reconegut per l’informe de Funció Pública) “no té les capacitats necessàries i obligades de qualsevol càrrec de comandament públic”.
Les persones que van ser assetjades llavors i les que van continuar sent assetjades després, al mateix centre , com ja vam tornar a denunciar, i a d’altres centres del nostre Territori, no poden oblidar tot i que vulguin el mal que se’ls va fer, durant i després dels fets. Nosaltres com a representants de tots els treballadors i treballadores tampoc.
Les paraules cal recolzar-les amb fets. Cal prevenir, cal parlar i cal actuar davant l’assetjament i la violència, a tots els segments de la Comunitat Educativa, no únicament a aquella que permet fer campanya publicitària.
Exigim, per tant, l’aplicació de mesures disciplinàries d’acord amb la Resolució de Funció Pública, la impugnació de la resolució del Departament i una revisió dels protocols d’assetjament, per tal de garantir l’aplicació de mesures disciplinàries que acabin amb la impunitat i els amiguismes.
