
En aquest sentit, UGT-Generalitat li demana irònicament que deixi els treballadors igual de «pobres» com ho eren al 2007
Així, de fet, els empleats públics de la Generalitat de Catalunya no han conegut cap època de vaques grasses perquè, si quan les coses anaven bé, amb prou feines aconseguien mantenir les retribucions al ritme que marcava l’increment del cost de la vida, des del 2007 són bastant més «pobres». El que sí saben aquests treballadors i treballadores és ser soldaris en temps de crisi ja que amb un sou de poc més de mil euros de mitjana i un 30% de temporalitat, fan possible un servei públic encara digne a Catalunya, malgrat les constants retallades.
Des del sector de la UGT-Generalitat demanem al conseller d’Economia i Finances que es tregui el xip de les escoles de negoci i del seu món microeconòmic per conèixer la feina que es fa des dels serveis públics. Només així, a través de la professionalitat que es tracta a aquells que més ho necessiten, entendria que els números sense humanitat no valen per a res.

