La UGT de Catalunya denuncia que augmenta la inflació però els salaris no recuperen capacitat de compra

El preu dels subministraments bàsics a l’habitatge ha augmentat un 2,5% el darrer mes, i un 6,4% en tan sols un any

Segons les dades publicades avui per l’INE, la variació de preus interanual del mes de gener assoleix el 3,1% a Catalunya i un 3% a Espanya. Quant a la variació mensual respecte al mes de desembre, aquesta és d’un -0,5% a Catalunya i Espanya.

Per províncies, la variació de preus respecte al mes anterior ha baixat un 0,6% a Barcelona i Lleida; un 0,5% a Girona, i només un 0,1 a Tarragona. El tancament de la variació de preus interanual és de 3 punts a Barcelona; 3,4% a Girona; 3,5% a Lleida, i un 3,6% a Tarragona.

Variació mensual Variació interanual
Espanya   -0,5 3
Catalunya -0,5 3,1
Barcelona -0,6 3
Girona -0,5 3,4
Lleida -0,6 3,5
Tarragona -0,1 3,6


El preu dels subministraments bàsics a l’habitatge augmenta un 2,5% en un mes

El preu dels subministraments bàsics a l’habitatge a Catalunya ha augmentat un 2,5% des del desembre, i ha augmenta un 6,4% en tan sols un any. En canvi, els salaris van baixar l’any passat: les darreres dades que ofereix l’Enquesta Trimestral de Cost Laboral situa una disminució dels salaris del 2,5% el 2016 a Catalunya (mitjana dels tres primers trimestres). Si a això li sumem la pèrdua de salari real, degut a l’efecte de la inflació (1,9% el 2016), obtenim una pèrdua salarial real del 4,4% aquest  2016.

Davant l’increment abusiu dels preus dels subministraments bàsics a què han de fer front les famílies cada cop més empobrides i víctimes de la pobresa energètica, exigim que es compleixi la llei 24/2015 de mesures urgents per afrontar l’emergència en l’àmbit de l’habitatge i la pobresa energètica.

La llei obliga l’empresa subministradora, abans de fer un tall, a sol·licitar un informe als serveis socials municipals per a determinar si la persona o la unitat familiar es troba en situació de risc d’exclusió residencial. Si s’està en aquesta situació i s’és persona usuària dels serveis socials bàsics, aquests ho hauran de comunicar a l’empresa de subministrament, la qual ha de garantir el subministrament mentre duri aquesta situació.

D’altra banda, exigim una regulació més estricta dels preus d’aquests subministraments de consum bàsic, que impedeixi els augments tarifaris abusius fruit dels oligopolis empresarials d’aquests sectors.

Augmenta la inflació, i els salaris no recuperen capacitat de compra

Durant els darrers anys, els salaris a Catalunya han perdut molt poder adquisitiu, i la lleu recuperació s’està produint a expenses de la pèrdua de llocs de treball i reducció salarial mantinguda. En canvi, els beneficis empresarials no s’han vist perjudicats, és a dir que són les persones assalariades les que clarament han carregat els efectes de la recessió.

L’expansió dels salaris de pobresa està fent que tenir una feina remunerada ja no sigui garantia de recursos per viure en dignitat. La societat no es pot permetre la fractura social i les desigualtats que se’n deriven i que s’han aguditzat durant els darrers anys.

D’altra banda, s’ha de lluitar contra la pobresa des d’un repartiment just de la riquesa, a través de la participació dels salaris en el creixement econòmic, que, tot i que inestable, supera ja el 3%. Uns nivells salarials de dignitat garanteixen la capacitat de despesa de les famílies i així un augment de la demanda interna, al seu torn generadora d’ocupació i nous ingressos a les llars.

Recuperar el poder adquisitiu, incrementar el SMI

IPC-gener-2017

És urgent recuperar el poder adquisitiu de treballadors i treballadores, així com de  les persones pensionistes. En aquest sentit, el Salari Mínim Interprofessional ha de créixer i situar-se al voltant dels estàndards que dicta la Carta Social Europea, que situa el salari mínim en un 60% de la mitjana salarial. En aquest sentit, hauria de situar-se als 1.000 euros mensuals, xifra molt allunyada dels 655,20 euros fixats per al 2016. L’augment del SMI activaria la demanda i el consum intern gràcies a la millora del poder adquisitiu de les famílies.

S’ha de revertir l’actual procés de dualització que s’està produint a la nostra societat, entre directius i treballadors, entre grans corporacions i PiME, entre propietaris i assalariats. La societat no es pot permetre la fractura social i les desigualtats generades i aguditzades durant els darrers anys.

És evident que les polítiques d’austeritat han accentuat el procés de fragmentació social generador de desigualtats.

Des de la UGT de Catalunya reclamem:

  • Una política salarial que garanteixi la capacitat adquisitiva de treballadors i treballadores així com de les persones pensionistes.
  • La derogació de les reformes laborals, responsables de la precarització, la dualització i l’augment de la pobresa al mercat laboral.
  • L’aprovació d’una norma que garanteixi la no pèrdua de capacitat adquisitiva de les pensions.
  • Avançar més ràpidament i situar el salari mínim interprofessional al nivell europeu, que vol dir un mínim de 1.000 euros. Perquè la creació d’ocupació sigui possible és necessari fomentar la demanda, i per això és imprescindible establir polítiques salarials que garanteixin la capacitat adquisitiva i la recuperació del consum, tant en l’àmbit sectorial com en el general.
  • Fer participar els salaris de les millores econòmiques, que ja se situen per sobre del 3%.
  • Polítiques decidides de reactivació econòmica i creació d’ocupació a través del foment de la demanda i no seguiment del dèficit 0 a curt termini.
  • Creació d’una banca pública que sigui motor de reactivació .
  • Obtenció dels recursos necessaris a través d’una reforma integral sota criteris de progressivitat del sistema fiscal. Per obtenir uns recursos que tot i que no es recapten, existeixen i que estan en mans de grans fortunes, grans herències, evasors fiscals i defraudadors.

 

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*