Precarietat, estacionalitat i dualitat del mercat de treball, continuen marcant el dia a dia de les persones treballadores al conjunt de Catalunya
Les dades de l’Enquesta de Població Activa (EPA) del quart trimestre del 2025 i, per tant, de tancament de l’any, constaten l’enquistament de molts dels problemes estructurals del nostre mercat de treball. També fan aflorar deures importants des de l’àmbit de polítiques públiques, especialment pel que fa a determinats grups poblacionals, com els joves o les persones migrants, i en negociació col·lectiva, pel que fa a l’evolució de qüestions com els salaris, la temporalitat, la reducció de la jornada o les hores extra que reflecteix aquesta EPA.
Així, el quart trimestre del 2025, mostra un increment interanual de l’atur de 21.820 persones. No obstant això, el nombre de persones ocupades assoleix la xifra de 3.913.220, és a dir, 57.280 persones més que el quart trimestre de 2024.
La taxa d’ocupació se situa aquest trimestre en el 56,3%, augmentant en relació amb el mateix trimestre de l’any passat en 0,22 punts (56,08%).
El nombre de persones en situació d’atur arriba aquest trimestre a les 351.180 persones. És a dir, 930 persones menys que en l’anterior trimestre, però 21.890 persones més que ara fa un any. Les dades mostren un petit creixement de la taxa d’atur respecte al trimestre anterior (+0,06%), però un increment més significatiu respecte al mateix trimestre de l’any passat, situant-se en un 8,24% (+0,37 punts percentuals).
Amb relació a l’evolució observada dels diferents grups poblacionals, val la pena fer esment al fet de que la taxa d’atur de les dones (8,28%), continua sent més elevada que la dels homes (8,19%), amb una diferència de gairebé 0,1 punts. També ho és la de les persones més joves, amb una taxa d’atur del 16,96% i un diferencial de 8,72 punts respecte del conjunt de població desocupada (més del doble). També volem fer referència a l’atur de les persones migrades, que se situa en un 13,18%, 4,94 punts més que el conjunt de persones en situació d’atur. Destaquem també l’augment interanual de les persones en situació d’atur de llarga durada, que arriba a les 114.100 persones, el 32,5% del total de la desocupació.
Altres dades destacades d’aquest trimestre de l’anàlisi de les microdades són:
- Una caiguda de l’ocupació assalariada al sector industrial en aquest trimestre: entre el 3r i 4rt trimestre del 2025 s’han destruït 19.000 llocs de treball, concentrats en el sector del material industrial i de transport amb 11.000 llocs de treball destruïts, 7.000 a l’alimentació, tèxtil i fusta, i 1.000 als sectors químics i energètics.
- L’ocupació de persones assalariades al comerç i l’hostaleria cau de manera molt significativa al 4t trimestre: Hi ha 74.000 persones menys ocupades al sector del comerç i l’hostaleria respecte al trimestre anterior i 81.000 menys que fa un any. Aquest sector mostra una alta volatilitat en l’ocupació a nivell històric, però caldrà estar amatents a moviments de caire més estructurals trimestres.
- L’ocupació de persones assalariades a la construcció es manté estable: tot i que això hauria de ser una bona notícia, ens alerta que davant de la creixent demanda anunciada d’habitatge públic i la necessitat d’obres d’infraestructura pública, el mercat encara no s’ha adaptat i no està preparat per a atendre-la. Tal com mostren les dades, el nombre de persones ocupades al sector de la construcció no mostra un creixement comparable a la demanda d’obra pública i habitatge anunciada.
Aquest trimestre les persones assalariades han treballat un total de 15,31 milions d’hores extres, 5,84 milions d’aquestes no pagades, que equivalen a 141,5 milions d’euros no pagats al conjunt de persones treballadores a Catalunya.
Amb tot això, la UGT de Catalunya reclama:
- Continuar avançant en la recuperació salarial. Per aquest motiu, demanem un augments dels salaris que permeti acabar de recuperar el poder adquisitiu perdut en els darrers anys, així com l’aprovació de l’augment de l’SMI real. Per això, és important també donar compliment a la promesa del govern de l’estat pel que fa al fet que aquests augments no es puguin absorbir ni compensar.
- Avançar en la construcció de majories parlamentàries que permetin aprovar aviat el nou sistema de finançament de la Generalitat de Catalunya, de manera que permeti donar resposta a les necessitats socials que tant evidents han quedat paleses en les darreres setmanes, el reforç dels serveis públics i les polítiques d’ocupació.
- Continuar transformant el nostre model productiu actual. Cal continuar reequilibrant especialment el pes de la indústria envers el conjunt de l’economia, atesa l’elevada correlació existent entre els diferents sectors i la qualitat de l’ocupació. Per això, des de la UGT de Catalunya sol·licitem augmentar el pressupost total del nou Pacte Nacional per la Indústria 2026-2030, perquè assoleixi la xifra dels 1.000 milions d’euros anuals dedicats a l’impuls de la indústria a Catalunya, fet que permetria arribar als 5.000 milions d’euros al llarg de la vigència del Pacte.
- Avançar cap a una nova llei de turisme catalana, que serveixi per a garantir els drets laborals de les persones treballadores, i la necessària transició justa en el si del sector, sobre la base dels principis d’allò acordat en el Compromís Nacional per un Turisme Responsable. A l’objecte de minimitzar la petjada ecològica, cal respectar els ecosistemes locals, promoure el consum responsable, la mobilitat neta, l’eficiència energètica i revaloritzar el patrimoni cultural i natural, però de tal manera que, sobretot, generi ocupació de qualitat, faci front a la precarietat i garanteixi els drets de les persones treballadores.
- Continuar avançant en l’assoliment de drets laborals, com per exemple, el recollit en l’acord de modificació de l’article 37, referents als permisos per mort d’un familiar.
- Renovar l’AENC com a guia general de la negociació col·lectiva. En aquest sentit, esperem que la patronal s’avingui a parlar de la qüestió de la reducció de jornada, atès que des del seu punt de vista era en aquest marc on s’havia de tractar aquesta qüestió i, per tant, un cop decaigut l’Avantprojecte de llei, no hi ha excusa possible per no traslladar aquesta qüestió a la negociació col·lectiva. Així doncs, val la pena recordar que, al ritme actual de negociació, no s’assolirien les 37.5 hores setmanals fins a l’any 2056. És a dir, fins d’aquí 31 anys.
- Millorar i augmentar els recursos del Servei Públic d’Ocupació de Catalunya per convertir-lo en el referent en la intermediació laboral per a les persones treballadores i per a les persones ocupadores, i posar en marxa les estratègies territorials que han de permetre unes polítiques d’ocupació properes a la realitat del territori i de les persones.
- Desenvolupar polítiques actives d’ocupació mitjançant serveis estables i permanents, amb l’orientació professional com a eix transversal i itineraris personalitzats adreçats, especialment, a les persones en situació d’atur de llarga durada i als grups poblacionals més afectats per aquesta xacra.
Per a més informació, vegeu les següents taules d’explotació de les microdades de l’EPA:
Podeu veure la valoració del secretari de política sindical de la UGT de Catalunya, Oscar Riu, en aquest enllaç.
