7 de cada 10 persones que cobren menys de mil euros són dones

La bretxa salarial a Catalunya se situa en el 23,9%, un punt per sobre de la mitjana estatal, i arriba fins al 32,4% en les persones majors de 55 anys

El 84% de les dones catalanes estan ocupades en tan sols quatre tipus d’ocupacions, justament les pitjors remunerades

La bretxa salarial és l’expressió econòmica de les desigualtats entre dones i homes i ha esdevingut ja un element estructural de la nostra economia i societat. El salari mitjà de les dones segueix sent inferior al dels homes, tant dins l’entorn internacional com a Espanya i Catalunya. D’una banda, la segregació horitzontal situa les dones en sectors d’activitat i ocupacions que estan pitjor remunerades al mercat laboral. D’altra banda, la segregació vertical limita l’ascens i promoció de les dones a la seva carrera professional, obtenint així menys ingressos. La menor valoració dels llocs de treball tradicionalment feminitzats, les diferències retributives en el cobrament de complements salarials i extrasalarials així com altres tipus de discriminacions indirectes i directes, són també raons que expliquen una remuneració final menor en dones que en homes.

Els rols de gènere juguen un paper clau en el la formació de la bretxa salarial, especialment a través de l’assignació social del rol de cura i reproducció a les dones. Són elles les qui, encara ara, concilien la vida familiar amb la laboral de forma majoritària. En aquest sentit, la bretxa salarial augmenta durant els cicles vitals on les necessitats de conciliació són més grans i s’accentua amb el temps.

La UGT de Catalunya ha elaborat l’informe “Bretxa i desigualtats salarials de gènere a Catalunya”, amb dades com aquestes:

  • A Catalunya, el guany mitjà anual dels homes el 2015 a Catalunya va ser de 27.514 euros, mentre que el de les dones va ser de 20.946 euros. És a dir, que la bretxa salarial al nostre país és del 23,9%. A Espanya, els salaris percebuts per dones i per homes (20.052 i 25.993 euros, respectivament) van situar la bretxa en un 22,9%. La bretxa per hora treballada va ser del 15,3% a Catalunya i del 14% a Espanya.
  • La bretxa salarial segons franges d’edat segueix un patró ascendent i arriba al seu màxim a la franja d’edat de les persones de més de 55 anys, on el 2015 a Catalunya es va situar en un 32,4%.
  • La incorporació al mercat laboral dels i les joves es produeix ja amb desigualtat salarial. Les menors de 25 anys cobren un 23% menys que ells. Una de les raons és la segmentació laboral: les noies estan ocupades en sectors i ocupacions típicament feminitzats, com els serveis, pitjor remunerats. En general, com més feminitzat està el sector, més baixa és la seva remuneració.
  • Existeix una forta segregació ocupacional. El 84% de les dones catalanes estan ocupades en tan sols quatre tipus d’ocupacions: serveis de restauració, personal i venda; personal tècnic i intel·lectual; personal comptable, administratiu i oficina, i ocupacions elementals.
  • Són justament aquestes ocupacions les pitjor remunerades i on hi ha més bretxa salarial. Així, la bretxa a les ocupacions elementals i serveis de restauració, personals i venda tenien uns salaris mitjans de 10.668 i 13.762 euros bruts anuals i una bretxa del 37,4% i del 36,1% respectivament (dades 2014 a Catalunya).
  • Als salaris més baixos és on hi ha més bretxa salarial. La bretxa entre salaris de homes i dones que cobren el 10% dels salaris més baixos, és del 39,8% a Catalunya, gairebé 16 punts per sobre de la bretxa de la mitjana salarial, que com hem vist és del 23,9%.
  • Els salaris baixos tenen cara de dona. Segons les xifres (només disponibles per a Espanya, 2016), 7 de cada 10 persones que cobraven menys de mil euros eren dones.
  • El diferent tractament en el cobrament dels complements salarials és un factor important de la bretxa. El 2014 a Catalunya, la bretxa del salari base va ser d’un 18,4% mentre que la dels complements va ser del 36,4%.
  • La bretxa salarial entre dones i homes que treballen a empreses de reduïda dimensió va ser del 29,7%, 3,7 punts més que la mitjana de la bretxa a Catalunya el 2014 quan es va situar en el 26%.

Davant d’aquesta situació, des de la UGT de Catalunya exigim:

  • Trencar amb els estereotips i assignació de rols de gènere: a l’escola, la família i a la feina.
  • Dotar de més valor les feines de cura i atenció.
  • Lluitar per millorar les condicions laborals d’aquells sectors més feminitzats on habitualment hi ha menys representació sindical per ser sectors nous i descentralitzats.
  • Valorar els llocs de treball de forma neutra i amb perspectiva de gènere.
  • La negociació col·lectiva és una eina fonamental en la lluita contra aquesta xacra que és la desigualtat salarial. En aquest sentit, l’Acord Interprofessional de Catalunya signat el 2015 estableix recomanacions per implantar en els acords col·lectius de sector i d’empresa, també en l’àmbit de la bretxa salarial i discriminació de gènere.
  • Fer complir les lleis d’igualtat espanyola i catalana. Per això és necessari augmentar les dotacions del cos d’inspectors i inspectores de treball dedicades a la lluita contra les discriminacions laborals per motiu de gènere.
  • Seguir l’exemple de les lleis pioneres de França i Bèlgica i les recentment aprovades a Alemanya i Islàndia i obrir a casa nostra el debat i la posterior aprovació d’una llei de transparència salarial que obligui les empreses a fer accessibles els salaris directes i indirectes, així com els criteris salarials i de promoció.
  • La derogació de la reforma laboral implantada pel Partit Popular, atès que està afectant greument les condicions laborals i econòmiques de les persones treballadores més vulnerables i amb salaris més baixos, que ja hem vist que són les dones.
“Bretxa i desigualtats salarials de gènere a Catalunya” 2018
260.5 KiB, 1538 descàrregues

Detalls Descarrega l'arxiu

Comments are closed.