Habitatge sostenible en ciutats sostenibles

Ahir va tenir lloc una nova edició de l’Union Bar Barcelona, punt de trobada de les i els joves de la ciutat per debatre aspectes de la vida social, laboral o sindical. En aquesta ocasió, el tema de debat es va centrar en la problemàtica de l’emancipació juvenil, amb les intervencions de les cooperatives Qualitat Habitatge i Sostre Cívic, del Secretariat Nacional de la UGT de Catalunya i de representants del Jovent Republicà i de la Joventut Socialista de Catalunya.

Actualment, la taxa d’emancipació a Catalunya en la franja d’edat de 16 a 29 anys ha passat del 33% al 24% en un període de deu anys i només un 7% d’aquest col·lectiu pot emancipar-se sense compartir pis. Aquestes dades, molt llunyanes a les d’altres territoris europeus, són degudes a la barreja explosiva generada pels abusos del mercat immobiliari i la precarietat laboral del jovent català.

El sindicat sempre ha estat un lloc de confluència per a les esquerres, i és per això que l’Avalot considera que és bàsic que es reguli el mercat immobiliari i que les forces polítiques d’esquerres arribin a consensos en aquest àmbit que no vagin en detriment de la classe treballadora.

A l’Union Bar es va plantejar la situació actual de l’emancipació juvenil i les causes i conseqüències de la problemàtica, també es van presentar i reafirmar les propostes de l’Avalot en matèria d’habitatge digne, sorgides a la X Trobada.

  • Derogació de les darreres reformes laborals, que només aconsegueixen precaritzar el mercat laboral dotant-lo de més inestabilitat i inseguretat per als treballadors i treballadores.
  • Regulació del preu de l’habitatge. No es pot especular amb el dret de la ciutadania. El m2 s’ha de regular tenint en compte la ciutat, el barri, l’any de construcció de l’immoble i l’estat de conservació.
  • L’Administració pública hauria de garantir un habitatge a les i els joves adreçat a les seves necessitats, sense que es vegin obligats a gastar més del 30% dels ingressos de la unitat familiar per tenir un habitatge digne.
  • Ampliació de la bossa d’habitatge públic. Les ajudes directes a les persones no solucionen el problema estructural de l’habitatge.
  • Regulació de la tinença de pisos buits, sobretot de grans tenidors. Cal que l’Administració faci de mediadora entre propietàris i llogaters. L’habitatge no pot ser objecte d’especulació.
  • Regulació dels pisos turístics. És intolerable que s’especuli i es facin negocis amb l’habitatge. S’ha de perseguir aquesta pràctica, ja que no beneficia ni el sector turístic ni la ciutadania de classe treballadora que acaba marxant de les ciutats.
  • Exigim que els contractes de lloguer siguin, almenys, per a 15 anys. Això proporcionaria als i les joves l’estabilitat que necessiten per començar el seu projecte de vida.
  • Millora de les condicions i els pagaments que ha d’assolir la ciutadania per llogar un pis.
  • Recuperació de la Llei 24/2015, de 29 de juliol, de mesures urgents per afrontar l’emergència habitacional i la pobresa energètica.
  • Que torni a entrar en vigor la Llei 25/2015, de 28 de juliol, de mecanisme de segona oportunitat, reducció de la càrrega financera i altres mesures d’ordre social.

Cada mes, tindrem a la nostra seu (plaça Vázquez Montalbán, 4) una nova edició de l’Union Bar, sempre tractant temes d’interès social de manera informal. Us anirem informant de les properes convocatòries.

Comments are closed.