La UGT de Catalunya ha endegat la campanya “A igual treball, igual sou”, per denunciar el frau i l’explotació laboral que representen les empreses multiserveis, així com alguns casos de Cooperatives de Treball Associat i els falsos autònoms.
Les empreses multiserveis (EMS), també anomenades empreses de serveis integrals, són aquelles que ofereixen tots els serveis que les seves empreses clients els hi demanden. Són empreses que no tenen una activitat principal com a tal. El seu objecte social és la prestació de serveis auxiliars i per a terceres empreses. El ventall de serveis que poden arribar a oferir és molt ampli i els més comuns són la neteja, la seguretat, el manteniment, l’hostaleria, el transport…
En són alguns exemples Randstad Project Services (ocupa més de 28.000 persones a tot l’Estat), ISS Outsourcing (30.000), Grupo Constant Servicios (més de 3.000 treballadors) i CTC Externalización (4.000).
Aquest tipus d’empreses regulen les condicions laborals mitjançant convenis propis d’empresa amb condicions laborals i sous mínims, evitant l’aplicació dels convenis col·lectius sectorials. La contractació d’empreses multiserveis suposa per a l’empresa usuària una reducció de costos de l’activitat; això sí, a costa d’una major desregularització de les relacions laborals, empitjorant i precaritzant les condicions laborals i salarials de les persones treballadores que presten serveis a traves d’aquestes empreses.
Com és ja habitual, la reforma laboral de 2012 ha agreujat la situació, ja que consolida la prioritat aplicativa del conveni d’empresa per sobre del conveni sectorial, tot obrint la porta a l’ús massiu i abusiu de convenis d’empresa (com els de les multiserveis) que apliquen el salari mínim interprofessional i l’Estatut dels Treballadors.
Les empreses multiserveis actuen en la majoria del casos com a ETT, ja que posen a disposició de l’empresa usuària a treballadors i treballadores que poden operar en qualsevol àmbit de l’empresa. De fet, moltes de les empreses multiserveis són propietat d’ETT. Es donen casos d’empreses principals que contracten a una ETT que a la vegada contracta a una empresa multiservei que moltes vegades és propietat de la pròpia ETT.
Per tant, en la contractació de treballadors a través d’EMS existeix un tracte desigual no justificat per a treballs del mateix valor, fet que va en contra de l’establert a l’article 23.2 de la Declaració Universal de Drets. Els casos reals estudiats demostren que els sous i les jornades, entre d’altres condicions laborals, de les EMS són molt pitjors que les condiciones regulades pel conveni marc de referència, com mostren els següents exemples:
- Les cambreres de pis contractades per EMS cobren gairebé la meitat (més de 600 euros menys) tot i treballar un 0,5% més que si se’ls apliqués el Conveni d’Hostaleria i Turisme de Catalunya.
- Els mossos de magatzem d’empreses multiserveis de la província de Barcelona cobren un 45% menys (6.003,13 euros bruts anuals), encara que treballen gairebé 60 hores més a l’any que si se’ls apliqués el Conveni de Transport de Mercaderies per Carretera i Logística de Barcelona. A Tarragona, els mossos de magatzem d’empreses multiserveis, treballant 5 hores més a l’any, cobren gairebé un 50% menys que al Conveni de Transport de Mercaderies per Carretera i Logística de Tarragona.
- El personal de manteniment i muntatge de les empreses multiserveis de Tarragona, cobren entre un 39% i un 45% menys (entre 521 i 568 euros bruts anuals) tot i que treballen 62 hores més a l’any que el que estipula el Conveni del Metall de la província de Tarragona.
- El personal contractat per empreses multiserveis per oferir serveis al sector de pasta, paper i cartó guanyen la meitat del sou i treballen 62 hores més a l’any que el que marca el Conveni Estatal sectorial.
Ja fa temps que aquest tipus d’empreses han irromput en el nostre mercat de treball i la UGT ha intentat frenar els efectes col·laterals de l’ús abusiu i massiu que se’n fa de les EMS a través de la impugnació dels convenis col·lectius d’aquestes empreses, la denúncia davant la Inspecció de Treball per possibles cessions il·legals i la negociació de clàusules per obligar les empreses a aplicar els convenis col·lectius sectorials de l’activitat externalitzada.
A partir d’ara, les nostres exigències van encaminades a millorar la regulació de l’externalització i la subcontractació per dues vies d’actuació, les meses de negociació col·lectiva i l’Estatut dels Treballadors, amb canvis encaminats a l’obtenció de la paritat de tracte entre l’EMS i l’empresa contractant, de manera que el conveni d’aplicació sigui el de l’empresa contractant (si és més favorable) amb independència de l’existència o no de conveni d’empresa a l’empresa multiservei. En definitiva, a igual treball, igual sou.
A més, el nostre sindicat farà accions directes davant de les empreses que explotin els treballadors d’aquesta manera per tal de visualitzar-les i sensibilitzar la societat.
En aquest enllaç trobareu l’informe complert sobre les EMS, on també s’explica el cas particular de les Cooperatives de Treball Associat, figura que moltes empreses del sector carni de Lleida o Girona estan utilitzant de manera fraudulenta, creant cooperatives amb falsos autònoms a qui s’explota laboralment. I també el cas dels falsos autònoms del sector de les telecomunicacions: l’empresa contractada per Telefónica Movistar subcontrata a la seva vegada treballadors com a falsos autònoms perquè realitzin les tasques pròpies del sector de telecomunicacions, incorrent en la majoria de casos en cessió il·legal de treballadors.
[wpfilebase tag=file id=753 /]
Abussant de la manca de feina i tens que agafar al que trobis , i a sobre be un de fora i encara ho fa mes barat i depen de la edat que tinguis ja no trobes feinas.
Bona tarda;
Sóc un empresari de serveis, no ho dic ni com un honor, ni privilegi, ni tant sols com un estigma, us tinc que dir, que tot i que la meva condició “legal” o laboral, estimo el sindicalisme i visc amb l’estigma d’ estimar la força inmensa de les dones i homes treballadoes, que gràcies a la seva lluita han conquerit drets a força de voluntat i sacrifici.
El sindicalisme es civilització i a Catalunya en concret,em resisteixo a creure, quels empresaris tant sols són aquells que tenen certa visió que necessita de la força, treball i voluntat de milers d’homes i dones compromesos amb el seu projecte, per a dur a terme l’éxit de la visió, en si mateixa, a Catalunya tots som la força, tots son l’empresa i tots som el futur.
.
Els empresaris catalans, tenen un deure amb el país i amb el benestar de la seva gent i els seus fills i filles, això no és demagògia, és simple sentit comú o seny en un país que s’enfrenta a reptes de futur per a tots i totes
Avui, al igual que ahir toca fer una nova revolució industrial o empresarial Catalana , ja no hi ha diferències, tant sols objectius i sobretot el objectiu de qualsevol empresa, ja no pot esser l’enriquiment personal sino el desenvolupament social, és el desenvolupament d’homes i dones treballadores i compromeses amb un projecte i la seva utilitat social a la terra que tots vivim, allò que ens dura a l’èxit futur a tots i totes.
Avui sóc un home preocupat, un treballador ( que també ho sóc ) trist i sobretot un humà insatisfet, ja fa dècades, que en la meva condició d’empresari proper a la vida dels meus treballadors, creia que lluitava per establir una relació digne entre ofici/sector/esforç i nivell de vida, fins que veren arribar aquells pels quals la vida humana no és més que temps facturable a preu i drets, del tercer món. Ja n’hi ha prou.
Sóc trist, molt trist, empreses multiserveis, primer amb l’excusa de la crisi i després per simple avaricia del segle XIX,literalment exploten homes i dones, amb sous de misèria i regulacións laborals a la carta, gràcies a una reforma laboral a mida de la troika recatadora.
Avui milers i milers de dones i homes, son obligats al sacrifici durant 12 hores, amb el simple argument de poder portar a taula un plat per els seus fills, tal com varen patir els nostres ancestres sota la bota del capital terratinent i burgès.
Avui; més que mai, crec en el sindicalisme, com a front de lluita pels drets de les dones i homes, avui més que mai, crec quel sindicat, ha de continuar la lluita , però també, avui més que mai, tinc la certesa quel sindicat, no es dona conta de la seva infinita força com a creador de drets, de riquesa social i sobretot com a regulador de la societat amb independència del color que tingui el “president” de torn.
Companys i companyes, si nosaltres som la força de l’economía, perquè estem a expenses de l’avaricia de 4 fons d’inversió internacionals?, simplement perquè no som concients de la nostre força i del nostre estatus de regulador de l’economía-
Serveis?SI, drets TAMBÉ i sobretot, veritable consciència de que som la la major força existent per a regular el mercat i l’economía.
Els treballadors i treballadores, no ens adonem, que som allò que estimen els capitalistes amb ment del segle XIX, ells ens anomenen consumidors, però continuem sent dones i homes treballadors, que suen fins a l’últim euro del seu migrat salari, i gasten el mateix en aquell que ens pugui ajudar a tirar endevant a la nostre família.
Gastem ! SI! però allà a om respectin als nostres companys i companyes, treballadors.
Avui els nostres migrats sous marquen el destí econòmic de multinacionals sense escrupuls, que subcontraten a empreses de multi-pluri-tope-chachi serveis, que no tenen més objecte que explotar la vida de dones i homes compromesos amb posar un plat a la taula dels seus fills i filles, esperant que el seu inmens sacrifici, doni un futur millor a la seva descendència.
Ells no manen ! Manem nosaltres, ja n’hi ha prou! , els nostres euros va a on respectin als homes i dones que suen cada dia per a un món millor i aquell que exploti treballadors….no ens vol a casa seva !
Ja n’hi ha prou, el sindicat sempre ha defensat els drets de tots i totes les treballadores sense mirar la seva afiliació però avui, el sindicat ha de pendre consciència de la seva veritable força a l’economía i a la societat.
El sindicat del segle XIX a Catalunya, ha de ser en si mateix, una força econòmica, capaç de crear riquesa al país,capaç de crear treball digne per a dones i homes i sobretot capaç de regular l’economía del segle XXI, cap el futur.
El sindicalisme, desde els joves fins els més grans s’ha de retroalimentar per esdevenir una força viva de riquesa social, no només hem de protestar, hem de manar y la força de la gent mana, el nostre camí al futur digne, que volem.
Existeix ja, dins l’estructura,el coneixement per a crear el sindicalisme del segle XXI, existeix ja, la capacitat dins del sindicat d’esdevenir un veritable motor económic que crea riquesa i tendència econòmica.
Existeix ja, el respecte als treballadors i treballadores i sobretot, existeix el coneixement incalculable per a a posicional a la força laboral , com el major poder de desenvolupament de la societat, en si mateixa. A què esperem?…a que en Rajoy ens doni permís?
Quant passejo pel sindicat, m’adono de la gran quantitat de talent i força vital que es dedica a la simple subsitència del mateix i em torno boig, el sindicat és la major força de la societat, el sindicat és el millor garant del benestar dels hores i dones treballadors, el sindicat és el major motor econòmic existent, encara que no exerceixi com a tal i encara que no sigui conscient de que ho és. Desperta SINDICAT ! ara és el teu moment.
La força del sindicat és tot, companys, companyes i empresaris decents del món, si hi han empreses explotadores treballlant per altres empreses explotadores és pel simple fet, que encara lluitem amb eïnes del segle XIX contra tramposos del segle XXI, ja n’hi ha prou!
Qui no respecta treballadors, no vol consumidors !!!!! Ja n’hi ha prou!, d’empreses multiserveis i d’explotadors del segle XIX. Evolucioneu amb nosaltres o moriu.