Des de la UGT de Catalunya seguim denunciant les retallades dels darrers anys a l’Administració General de l’Estat, que han comportat un retrocés de drets laborals i econòmics d’aquests empleats públics però també una retallada d’efectius a les plantilles, el que provoca una augment de les càrregues de treball i un deteriorament de la qualitat dels serveis públics.
Actualment s’està treballant per acabar amb aquestes retallades econòmiques i d’efectius; els darrers acords amb Funció Pública suposaran un canvi de tendència. Entre aquestes mesures d’urgència, i d’altres qüestions, es va acordar una oferta d’ocupació pública, publicada el 14 de juny de 2019 al BOE, on es deposaven 8.102 places futures com a principi per tal de corregir aquesta situació caòtica.
El deteriorament causat per la insuficiència de plantilles situa a territoris i administracions, en particular a Catalunya, en desavantatge pel que fa a la qualitat dels serveis prestats. Denunciem que la qualitat dels serveis no pot ser diferent o precària en funció del codi postal on l’administrat visqui. No es pot discriminar la ciutadania per raó de la seva residència. Entenem que és important redistribuir la plantilla en funció de les necessitats reals de la ciutadania, atenent i prioritzant les situacions de màxima necessitat. S’ha plantejat aquesta situació a la Delegada del Govern a Catalunya en diferents ocasions, explicant que aquest desequilibri que es produeix a Catalunya comporta greuges comparatius entre diferents ciutats dins la mateixa comunitat. Aquest és el cas de Girona on, en particular, els ciutadans dels serveis de l’AGE i alguns dels seus serveis, com la renovació del DNI, amb terminis de cita prèvia inacabables, a l’igual que passa a les oficines d’estrangeria. O el que sembla una broma de mal gust: el tancament de l’oficina de la Seguretat Social de La Bisbal, on el seu únic empleat en actiu actualment es troba en situació de baixa temporal per malaltia.
Aquestes nefastes condicions de treball fan que els treballadors i les treballadores fugin dels que són considerats “centres de càstig” i que aquestes destinacions no siguin agradables a l’hora de sol·licitar en els concursos de trasllats. Aquest és el cas de Girona i de la resta de demarcacions catalanes. A les oficines de Trànsit de Barcelona han quedat desertes 14 de les 26 ofertades; a Girona, 7 ofertades i 7 desertes; a Lleida 7 ofertades i 4 desertes; i a Tarragona, 8 ofertades, todes elles desertes.
No podem permetre que la deixadesa dels gestors públics suposi un deteriorament que pateixen els ciutadans i els empleats públics.
