En els darrers vuit anys hem assistit a una pèrdua progressiva del poder adquisitiu dels salaris, de les pensions i de les rendes de protecció, i a un creixement sostingut de la desigualtat, com a conseqüència del fort augment de la desocupació i de la generalització en amplis col·lectius de treballadores i treballadors de la precarietat laboral, així com de l’increment dels preus dels subministraments bàsics, electricitat i gas. Res succeeix per casualitat.
La crisi que van conèixer les economies europees i mundials a partir del 2008, i que va ser provocada per les elits econòmiques i financeres, es va abordar pels governs –com els nostres, tant català com estatal- amb un catàleg de mesures polítiques dictades pel discurs neoliberal que impulsaven els mateixos que havien causat la crisi. Polítiques d’austeritat i de retallades socials i laborals que van elevar fins a taxes insuportables l’atur i la dualitat del mercat de treball, i que van derivar en una societat més empobrida i en un retrocés injustificat de drets socials i laborals.
A partir del 2015 comença una tímida recuperació econòmica, que es consolida el 2016, però que no s’ha de confondre amb la sortida de la crisi. Una recuperació que arriba més al benefici empresarial que als salaris i a la xarxa de protecció social. Per si fos poc, i fidels a la improvisació i falta d’estratègia a mig i llarg termini, el Govern del PP diu haver-se trobat repentinament amb una pujada més que esperada del preu del petroli, i amb ella de molts dels serveis bàsics de consum per a la ciutadania: la llum, el gas, el combustible o la calefacció. En què estava pensant el Govern? Com vol que entenguem la seva sorpresa davant el repunt del petroli per explicar les inevitables pujades d’aquests serveis?
No hi ha excuses que valguin. Les seves polítiques són responsables d’aquest disbarat. Les dones, joves, pensionistes, persones en atur tornen a ser els més vulnerables. El Govern del PP no pot fugir d’estudi. Les organitzacions patronals tampoc. Són culpables del que passa. Els preus pugen de pressa i de forma descontrolada: els salaris, les pensions i les rendes de protecció perden poder adquisitiu; la desigualtat creix i amplis sectors socials s’empobreixen.
Per això sortim al carrer:
- Contra l’encariment de la vida, especialment contra la pujada de serveis bàsics essencials (electricitat, gas, calefacció…).
- Per pujades salarials que permetin recuperar el poder adquisitiu.
- Per l’increment de les pensions i de les rendes de protecció, restablint l’IPC com a índex d’actualització.
- Per la creació de més i millor ocupació.
- Contra la precarietat laboral.
- Contra la bretxa salarial.
- Per la recuperació de drets i de la qualitat dels serveis públics.
- Per una renda garantida que ens ajudi a combatre la desigualtat i la pobresa.
MOBILITZACIONS:
La UGT i CCOO convoquem diverses mobilitzacions a nivell estatal per exigir ocupació, salaris i pensions dignes.
A Barcelona hem convocat una assemblea conjunta de delegats i delegades el proper dijous, 23 de febrer, a les 11 hores, a la Sala de les Brigades Internacionals de la seu de la UGT de Catalunya (Rambla de Santa Mònica, 10). Hi intervindran, entre d’altres, el secretari general de la UGT de Catalunya, Camil Ros, i el secretari general de CCOO de Catalunya, Joan Carles Gallego.
Aquell mateix dia s’han convocat concentracions a la resta de Catalunya davant de les seus de la patronal:
A Lleida: concentració a les 12 hores davant la patronal COELL.
A Tarragona: concentració a les 12 hores davant la seu de la patronal CEPTA (avinguda Roma, 7, Tarragona)
A Vic: concentració a les 11:30 hores davant la porta del Consell Comarcal d’Osona
A Girona: el dia 28 de febrer a les 12 hores davant la seu de la Foeg a Girona
A Tortosa: el dia 2 de març a les 18 hores davant departament de Treball (Carrer de la Rosa, 9)
