Amb motiu del 3 de desembre, Dia Internacional de les Persones amb Discapacitat, la Unió General de Treballadores i Treballadors reclamem la necessitat de garantir l’exercici ple i efectiu dels seus drets, com l’accés a l’educació, la formació, la cultura, el transport i a la lliure elecció d’una ocupació en igualtat de condicions laborals i salarials que la resta de les persones treballadores.
El compromís d’UGT amb les persones amb discapacitat té com a objectiu millorar la seva qualitat de vida i la seva participació social, a través de la seva inclusió laboral, com a condició essencial per al respecte dels drets humans, fomentant la seva visibilitat. I és que la inclusió laboral és un element clau per al desenvolupament personal i la participació social, així com un objectiu de justícia social, fonamental per avançar cap a una societat cada vegada més igualitària i inclusiva, però la realitat mostra un entorn on les persones amb discapacitat continuen sent discriminades, trobant dificultats per accedir i romandre al mercat laboral.
Des del nostre sindicat creiem en la importància de la negociació col·lectiva com a eina per a la inclusió de las persones amb discapacitat en els centres de treball i com a instrument fonamental de lluita contra la discriminació existent cap a aquestes persones. Portem anys treballant per a la igualtat d’oportunitats i per eliminar les barreres arquitectòniques, que continuen actualment sent un problema.
Els Centres Especials d’Ocupació han de ser un pont que permeti a les persones reincorporar-se al mercat laboral ordinari, per a la qual cosa, les empreses han de complir amb l’obligació d’incorporar el percentatge de persones amb discapacitat que marca la normativa legal a les seves plantilles. Les persones amb discapacitat, de vegades, com també passa en altres grups, necessiten una discriminació positiva per compensar aquesta discapacitat. És precisament un dels que presenta més obstacles a l’hora d’accedir al mercat laboral, a més de ser normalment les primeres persones que són expulsades dels centres de treball.
Considerem essencial abordar qüestions com el present i el futur de l’ocupació de les persones amb discapacitat, així com la participació igualitària i inclusiva de les dones amb discapacitat en tots els àmbits de la vida quotidiana, que són víctimes d’una doble discriminació, per ser dones i per tenir una discapacitat.
També cal donar prioritat a la discapacitat sobrevinguda, la inclusió laboral i la protecció social o l’accessibilitat universal, així com la necessitat de desenvolupar ajustos raonables per aproximar-nos cada vegada més a la plena integració.
L’arribada de la discapacitat sobrevinguda suposa sovint una ruptura amb el món laboral. És necessari que s’implantin protocols específics en les empreses i l’adopció de mesures formatives, de reciclatge i adaptació a les condicions del lloc de treball. Som conscients que amb els canvis dels sistemes productius, cada vegada és més difícil aquesta adaptació.
Una declaració d’incapacitat total, absoluta o de gran invalidesa, resulta en general causa d’extinció del contracte de treball, tret que excepcionalment es pugui demostrar una millora o esperança de millora en les condicions funcionals del treballador. L’adaptació i integració del lloc de treball a les persones amb discapacitat sobrevinguda és molt escassa, a vegades nul·la. A més, ens trobem amb el fet que ni la legislació ni les polítiques públiques solen atendre aquesta problemàtica de manera específica. És per aquest motiu que també considerem necessària una intensificació quant a l’actuació de la Inspecció de Treball.
És per tot això que des de la UGT continuarem treballant per a l’erradicació de la discriminació que encara a dia d’avui pateixen les persones amb discapacitat, amb mesures des del punt de vista de l’ocupació, com la implementació de polítiques actives a favor d’aquestes persones, acció sindical i negociació col·lectiva en els centres de treball, i bones practiques per a la inclusió laboral de les persones amb discapacitat. Però també des del punt de vista social, amb mesures que ajudin a millorar la seva qualitat de vida i a garantir l’exercici ple dels seus drets, d’acord amb el que estableix la Convenció Internacional sobre els Drets de les Persones amb discapacitat de l’ONU de 2006.
Hem de normalitzar la diferència, en aquest cas, el concepte de discapacitat, ja que totes les persones estem exposades a que ens pugui afectar en algun moment de la nostra vida, de forma temporal o crònica. Així que, com a societat, hem de tractar a qualsevol persona igual que ens agradaria que ens tractessin a nosaltres.
