Antònia Adroher neix a Girona, l’any 1913, en el si d’una família benestant . Eren set germans, entre els quals Enric que esdevindria un conegut dirigent del POUM. El pare, ebenista, havia creat un petit taller de fabricació de mobles. La mare era planxadora. “El pare veia en mi la futura administradora del negoci, però les meves aspiracions -jo en diria la meva vocació- anaven cap a una altra banda. Volia ensenyar, volia ser mestra”.
L’octubre de 1930 entra a la Normal de Girona. L’abril de 1931 no pot votar a les eleccions municipals perquè les dones no tenien encara el dret a vot. El dia 14, en proclamar-se la República, desfila entusiasmada pels carrers de Girona amb la bandera republicana fins que és hissada en el balcó de l’ajuntament. “Amb la República es van produir grans canvis a la Normal. Dones i homes vam poder estudiar junts al mateix temps que s’accelerava la introducció dels mètodes d’ensenyament més moderns”.
La caiguda definitiva de Catalunya, el gener de 1939, l’obliga a marxar a l’exili. Allí, a Tolosa, es retroba amb qui va ser el seu company durant 60 anys, Carmel Rosa, àlies “Roc”. Els esperen privacions, camps de refugiats, camps de concentració, la segona guerra mundial, la invasió de França pel Tercer Reich, problemes de papers i d’identitat… Junts van actuar a la resistència contra els nazis i amb els moviments d’oposició al franquisme. Antònia Adroher va impulsar la reorganització del Casal Català de París que orientava la seva acció “amb el caràcter patriòtic enaltidor de les llibertats nacionals”.
Mai abandona la seva acció sindical. Quan s’acaba la guerra, renova la seva afiliació a la UGT amb el seu company, primer a Perpinyà i després a París. “Són rars els dissabtes que no anem al local que la UGT té a l’Avinguda du Maine”.
Als anys 50 se’n va a viure a París on, finalment, pot tornar a exercir de mestra. El juny de 1977 va retornar a Catalunya després de 38 anys d’exili. El seu company Carmel Rosa va deixar escrit: “Volem creure que nosaltres formem part dels innombrables granets de sorra que amb el seu esforç molecular han contribuït a bastir el sistema social actual”. L’any 2006 la Generalitat els concedeix a tots dos la Creu de Sant Jordi. Aquest mes de novembre de 2006, en Carmel Rosa s’ha mort i l’Antònia Adroher està molt malalta.
Biografia extreta del llibre La llavor dels somnis (Llibres dels Quatre Cantons, CCG Edicions).
