El Dia Mundial de la Salut Mental, ha de servir també per reclamar més prevenció davant dels riscos psicosocials i una reforma de la normativa que obligui a actuar sobre les causes laborals que poden fer emmalaltir les persones treballadores. Des de la UGT de Catalunya continuem impulsant accions de sensibilització, formació i suport per situar la salut mental en el centre de la prevenció.
Aquest 10 d’octubre, Dia Mundial de la Salut Mental, és una nova oportunitat per posar damunt la taula una realitat que encara massa sovint queda invisibilitzada: les condicions de treball afecten directament la salut mental.
Càrregues excessives, ritmes intensos, falta de personal, precarietat, jornades llargues, poca autonomia, dificultats de conciliació, assetjament o violència són factors que poden generar estrès, ansietat, esgotament emocional i altres problemes de salut.
Aquests factors no són qüestions personals. Són riscos psicosocials i, com qualsevol altre risc laboral, s’han de prevenir.
Massa sovint, però, la resposta als problemes de salut mental a la feina s’ha centrat a demanar a les persones treballadores que gestionin millor l’estrès, augmentin la seva resiliència o aprenguin a suportar millor la pressió.
Això no és suficient. No podem parlar de benestar mentre es mantenen càrregues inassumibles, plantilles insuficients o horaris que impedeixen descansar i conciliar. Prevenir no és ensenyar les persones a aguantar més, sinó actuar sobre les condicions de treball que generen el risc.
La reforma de la normativa de prevenció de riscos laborals que s’està debatent ha de representar un pas endavant en aquest sentit. La salut mental i els riscos psicosocials han de tenir una presència molt més clara en l’avaluació de riscos, en la vigilància de la salut i en les obligacions preventives de les empreses.
Però no n’hi ha prou amb canviar la llei. Cal que aquest canvi arribi als centres de treball.
Això implica avaluar realment les càrregues, els ritmes, els horaris, l’autonomia, les relacions de treball i la resta de factors organitzatius que poden afectar la salut. I, sobretot, aplicar mesures concretes quan es detectin problemes. Avaluar sense actuar no és prevenir.
També cal reforçar la participació dels delegats i delegades de prevenció i el paper de la negociació col·lectiva. Els torns, les plantilles, els objectius, els temps de descans o el dret a la desconnexió no són qüestions alienes a la salut laboral: formen part de l’organització del treball i poden tenir un impacte directe sobre la salut mental.
La UGT de Catalunya impulsa accions per protegir la salut mental
Des de la UGT de Catalunya treballem perquè la salut mental no quedi només en el terreny de la sensibilització, sinó que s’incorpori plenament a l’acció preventiva i sindical. Durant aquest any estem impulsant diferents activitats que combinen formació, prevenció, eines d’intervenció i suport directe a les persones.
Una d’aquestes iniciatives és el taller “I tu, què fas a la feina?… poses límits o infartes?”, que aquest any estem transferint al territori. Una proposta que combina la prevenció dels riscos cardiovasculars amb eines per identificar situacions de pressió i aprendre a establir límits saludables en l’entorn laboral. L’objectiu és treballar tant la capacitat de resposta davant d’una emergència com la necessitat de protegir la salut física i emocional davant d’unes exigències laborals excessives.
El taller es farà pròximament a l’Hospitalet de Llobregat, el 14 d’octubre, i a Badalona, el 26 de novembre, i també està prevista una edició a Mataró, encara pendent de concretar-ne la data.
Inscripció al taller de l’Hospitalet (Cal fer inscripció prèvia, consulteu informació al territori).
Inscripció al taller de Badalona (Cal fer inscripció prèvia, consulteu informació al territori).
També, el 7 d’octubre, la UGT de Catalunya organitza la jornada-taller “Primers auxilis psicològics: gestió emocional i de situacions crítiques en l’àmbit laboral”. La sessió està especialment dirigida a delegats i delegades de prevenció i vol proporcionar eines per identificar situacions d’especial vulnerabilitat emocional i saber com actuar davant d’una persona que pateix una crisi. S’hi abordaran qüestions com la regulació emocional, la gestió de conflictes, la detecció de conductes suïcides o l’acompanyament en processos de dol.
Consulta el programa de la jornada de primers auxilis psicològics
A aquesta activitat s’afegeix el Servei de suport i atenció psicològica per a les persones afiliades a la UGT de Catalunya, un recurs gratuït que ofereix atenció professional, immediata i confidencial davant de situacions d’estrès, ansietat, angoixa, dol, depressió o altres dificultats emocionals. El servei funciona les 24 hores del dia i els 365 dies de l’any i és atès per professionals de la psicologia.
Aquest recurs d’atenció individual és un suport important per a l’afiliació, però ha d’anar acompanyat sempre de l’acció col·lectiva sobre les causes dels riscos en els centres de treball. Atendre les conseqüències no pot substituir l’obligació de prevenir-les.
Més informació sobre el Servei de suport i atenció psicològica
Finalment, durant el mes de desembre tenim prevista una jornada específica sobre violència en el treball, un dels riscos que pot tenir conseqüències especialment greus sobre la salut física i mental. La jornada servirà per aprofundir en la prevenció de les diferents formes de violència que es poden produir en l’àmbit laboral i en les eines d’intervenció sindical i preventiva per fer-hi front.
Aquest conjunt d’iniciatives respon a una mateixa idea: la salut mental ha de formar part de la prevenció quotidiana als centres de treball i de l’acció sindical.
Aquest 10 d’octubre ho hem de recordar amb claredat: no hi ha salut laboral sense salut mental.
No podem normalitzar l’estrès crònic, l’ansietat o l’esgotament com si fossin el preu inevitable de treballar. I tampoc podem convertir problemes que tenen un origen laboral en problemes estrictament personals.
Quan el treball genera el risc, la resposta ha de ser preventiva i col·lectiva.
La salut mental també és un dret laboral. I defensar-la és defensar una feina que no ens faci emmalaltir.
