Més de 2,3 milions de persones treballadores a Catalunya afronten gairebé 440 milions d’euros anuals més en desplaçaments en vehicle privat. El sindicat exigeix compensacions i que la mobilitat laboral s’incorpori a la negociació col·lectiva
Anar a treballar és cada vegada més car. L’encariment dels carburants i de les despeses associades a l’ús del vehicle privat ha incrementat un 10,7% el cost del transport privat en els darrers dotze mesos, segons les dades de l’IPC del setembre de 2026. Una pujada que, segons les estimacions de la UGT de Catalunya, representa uns 190 euros anuals més per persona treballadora que es desplaça en vehicle privat i gairebé 440 milions d’euros addicionals en el conjunt de Catalunya.
Més de 2,3 milions de persones treballadores a Catalunya, més del 55% del total, utilitzen el vehicle privat per anar a la feina. Segons l’Enquesta de Mobilitat en Dia Feiner de 2025, aquests desplaçaments tenen una distància mitjana de 15,34 quilòmetres. Prenent com a referència una compensació de 0,26 euros per quilòmetre, el cost anual estimat d’aquesta mobilitat se situava al voltant dels 1.750 euros per persona el 2025. Amb l’increment dels preus del transport privat, aquesta despesa augmenta aproximadament 190 euros anuals.
Davant d’aquesta situació, la UGT de Catalunya denuncia que les plantilles continuen assumint de la seva butxaca una part dels costos necessaris per arribar al lloc de treball, mentre les empreses es beneficien de la seva activitat. El sindicat reclama que la mobilitat laboral deixi de considerar-se una qüestió exclusivament privada i es tracti com el que és: una qüestió laboral que afecta directament els salaris i les condicions de vida.
Taula 1: Volum de persones treballadores afectades per l’increment dels costos del transport privat
El problema, a més, no es limita al cost econòmic. El transport públic també s’ha encarit un 3,9%, segons l’IPC, i els desplaçaments comporten una despesa important de temps. Les persones que utilitzen el vehicle privat hi dediquen una mitjana de 47,5 minuts diaris, mentre que les que es desplacen en transport públic hi inverteixen 84 minuts. Aquesta diferència evidencia que, en molts casos, les persones treballadores han de triar entre gastar més diners per arribar abans a la feina o dedicar una part considerable del dia als desplaçaments.
Aquesta realitat posa de manifest les desigualtats territorials en l’accés a la feina. Viure lluny del centre de treball o en un municipi amb una oferta insuficient de transport públic no pot convertir-se en una penalització econòmica i temporal per a les persones treballadores.
Per això, la UGT de Catalunya exigeix que les empreses assumeixin la seva responsabilitat i que les despeses de mobilitat s’incorporin a la negociació col·lectiva. El sindicat reclama establir mecanismes de compensació dels costos dels desplaçaments, adaptats a les necessitats de les plantilles i a la realitat de cada territori, així com impulsar plans de mobilitat als centres de treball, amb transport col·lectiu d’empresa quan sigui necessari, millores en l’accés al transport públic i alternatives sostenibles.
La UGT alerta que l’encariment de la mobilitat agreuja la pèrdua de poder adquisitiu i afecta especialment les persones amb menys ingressos i les que viuen en zones mal connectades. En el context de la vaga general convocada, el sindicat defensa que els salaris han de permetre viure dignament i que les empreses no poden continuar traslladant sistemàticament els costos a les seves plantilles.
Treballar no ens pot sortir cada cop més car. La UGT de Catalunya reclama salaris dignes, compensacions per les despeses de mobilitat i compromisos empresarials concrets perquè anar a treballar no continuï empobrint les persones treballadores.
