“No ens mou altre anhel que reclamar el vostre ajut i col•laboració a fi de què la tasca escolar proporcioni un millor rendiment i fer entre tots que els homes del demà –els vostres fills- siguin instruïts i conscients”
Paràgraf de presentació de la revista “Inquietud” que es publicà el curs 1935-36 a l’escola de Menàrguens. Tècniques Freinet en estat pur: Escola activa, descoberta del medi i experimentació, ús de la impremta, correspondència i intercanvi amb altres escoles…Llegint l’edició facsímil, amb pròleg del Salomó Marquès, professor d’història de l’educació a la UdG, se’ns afigura la vida escolar, els costums, el món de la pagesia i de la Fàbrica ( la Sucrera del Segre, que amb 500 treballadors en plena campanya, era la indústria més potent de les terres de Lleida),… i sobretot, una crida a la participació de les famílies i del poble en la tasca educativa.
Ambrosina Roca, Enriqueta Pocurrull, Josep Casamajó, Lluís Aigé, Pasqual Server i Sebastiana Gili, mestres del poble que mitjançant “Inquietud” explicitaven els seus ideals republicans: “Educació i Instrucció és el millor patrimoni que podem posseir, és una riquesa que res ni ningú ens pot arrabassar”.
Parlem d’un aquells mestres, de Lluís Aigé i Ferrer (Gandesa, 1898 – Lleida 1990).
Estudia magisteri a Lleida. El curs 1924-25 mestre en una escola de Barcelona. Perdem el rastre fins el 1930 que el trobem a La Seu d’Urgell (altres diuen a Yerbo-Astúries), hi serà destinat tres cursos escolars. En qualsevol cas, al 1933 arriba a Menàrguens (Noguera).
A la reunió de “Batec”, organitzada a Puigverd de Lleida a l’octubre d’aquell any, es decideix impulsar la Cooperativa Espanyola de la Tècnica Freinet. Lluís Aigé, Josep Casamajó, director de l’escola de Menàrguens, i Bernardo Corral, mestre de Monistrol , formaran part de la Comissió de Comptes. Aquell mateix any s’ha organitzat la secció lleidatana de la FETE-UGT, pren el nom d’ATELL (Associació de Treballadors de l’Ensenyament de Lleida), Aigé serà vocal de la primera junta directiva (Pepita Uriz, presidenta i Frederic Godàs, secretari); a la placeta “Fanalets de Sant Jaume”, una placa commemorativa assenyala que el sindicat tingué en aquell indret el primer estatge, al carrer Cavallers, 13. Conseqüència dels fets d’octubre del 34 i la repressió posterior clausuren ATELL, Lluís Aigé serà detingut i processat en consell de guerra sota l’acusació “d’auxili a la rebel•lió militar”.
El curs 1935-36 l’escola de Menàrguens adquireix una impremta i comença l’edició d’ una publicació mensual. Al primer número es llegeix: “INQUIETUD, en veure la primera llum, adreça les primeres alenades als pares dels nens, sense distinció de matisos ni estaments socials; a les Autoritats; al poble tot i a totes les publicacions que com la nostra, surten de les Escoles i les mou un comú sentiment de companyia i l’afany de superar-se”. En parlar dels objectius de la revista, expressaven: “Voldríem veure en els quaderns el que no és possible trobar als llibres (…) vida dels nens. Allò que veu. Allò que més l’impressiona”. Publicaren deu números que es repartien entre les famílies i s’enviaven a una trentena d’escoles arreu Catalunya, Aragó, Balears, Castella, Galícia i àdhuc a l’escola de Godoy, província de Santa Fe (Argentina). Al darrer número, corresponent als mesos de juny-juliol del 36, les i els alumnes de la Graduada de Menàrguens s’acomiadaven així: “Próximo a terminar el curso actual, deseamos, tanto a los Maestros como a sus alumnos, una felices y provechosas vacaciones…Y, ¡hasta el próximo curso!. No imaginaven els cursos per arribar.
Aquell 1936, els mestres de Menàrguens, Enriqueta Pocurull, filla d’Artesa de Segre, i Lluís Aigé es casen. A l’agost es crea el CENU (Consell de l’Escola Nova Unificada), Aigé es nomenat Inspector en Cap de Primer Ensenyament i delegat del Consell a les terres de Lleida. Aquell mateix mes, amb el mestre de Torreserona Josep Vilalta, participarà a la constitució de FCTE-UGT, la FETE de Catalunya, en delegació dels fetistes lleidatans.
Acabada la guerra i desprès de passar pels camps d’Argelés i Bram, el matrimoni Aigé- Pocurull embarquen al vaixell “Mexique”, arriben al port de Veracruz el 27 de juliol de 1939. S’instal•len a Ecatepec, municipi de la zona metropolitana de Mèxic DF. Amb un altre mestre fill de Camarasa, Pau Farrús, munten un taller de joguines de fusta i, més tard, una espardenyeria; ara sense el Farrús que ha començat a treballar al col•legi “Cervantes” de Torreón dirigit per un altre mestre lleidatà, de Torregrossa, l’Antoni Vigatà. Enriqueta Pocurull combinarà el negoci amb la professió de mestra i es traslladen a la colònia “Álamos” de la capital.
Aigé manté la militància activa al sindicat; al quoranta-sis és delegat, en representació de la Federació Catalana de Treballadors de l’Ensenyament, al Secretariat de la UGT de Catalunya a Mèxic (una lleidatana, la metgessa Aurèlia Pijuan, representarà el sector de la sanitat). Coincidint en el temps i fins el 48 serà Vicesecretari General de FETE-UGT, amb la tasca de recaptar fons pels companys i companyes del sindicat amb dificultats, ja fossin a l’exili, ja a l’interior d’Espanya.
Al mes de maig de 1982 es convoca a Soses (Segrià) el primer “Batec” a Catalunya després de la guerra. S’apleguen mestres lleidatans, de la Franja, aragonesos i valencians; entre els assistents, Lluís Aigé, que feia un temps havia retornat. Aquell mateix any el BOE publicava una ordre per la qual el rehabilitaven al cos de magisteri.
Enriqueta i Lluís no foren els únics mestres de Menàrguens exiliats. Josep Casamajó, fill de La Portella, que havia estat director de les Graduades, s’hagué d’expatriar a Xile. L’havien condemnat a mort tot i que la pena fou commutada per la separació definitiva del magisteri. L’acusaren, entre altres coses, de militar a Esquerra Republicana i a FETE, amb el carnet número dinou.
Encara avui hi ha a Menàrguens qui se’n recorda d’ells; un de llurs alumnes comentà: “…, ens feien entendre tot el que volien i, clar, llavors aprenies coses. Eren uns mestres que parlaven molt clar” .
Javier Giménez Gracia (FETE-UGT Terres de Lleida)
