71 persones van morir l’any passat a la feina a Catalunya

La UGT de Catalunya denuncia que entre gener i novembre de 2018, 71 persones treballadores van perdre la vida com a conseqüència de la seva activitat laboral al nostre país, de les quals 50 al lloc de treball i 21 in itinere. Per províncies, 46 morts es van produir a Barcelona, 11 a Girona, 7 a Tarragona i 7 més a Lleida. Xifres inacceptables que evidencien el greu problema que hi ha a Catalunya envers la sinistralitat laboral.

Les xifres del accidents de treball continuen augmentant. A Catalunya es van produir 223.659 accidents de treball entre els mesos de gener i novembre de 2018 -darreres dades publicades per l’Observatori del Treball i Model Productiu de la Generalitat de Catalunya-, el que suposa un augment de l’1,72% respecte al mateix període del 2017. Del total d’accidents laborals, 88.424 van ser amb baixa (+4,17%), 117.007 sense baixa (-0,74%) i 18.228 es van produir in itinere (+6,54%).

La construcció despunta respecte a la resta de sectors quant a les dades de sinistralitat laboral dels accidents amb baixa, amb un augment del 9,19% respecte al 2017. A la indústria els accidents amb baixa s’han incrementat un 4,82% i als serveis un 3,29%. Només s’han reduït a l’agricultura, concretament un 0,34%. Les dades dels accidents amb baixa també presenten un creixement generalitzat a les quatres províncies, tot destacant Girona (+6,20%) i Lleida (5,17%).

La tendència a l’alça de la sinistralitat laboral és conseqüència de les males condicions de treball, l’alt nivell de contractació temporal, la manca de mesures preventives a les empreses i, en definitiva, de la precarietat laboral que domina el mercat laboral al nostre país.

Pel que fa a les malalties professionals, entre els mesos de gener i setembre del 2018 a Catalunya es van comunicar 2.390 casos: 1.729 a Barcelona, 244 a Girona, 146 a Lleida i 271 a Tarragona. Les dades dels darrers anys de les malalties professionals declarades a Catalunya mostren una contínua i preocupant infradeclaració.

Les dades ens demostren:

  • El constant deteriorament de les condicions de treball i l’augment de la precarietat com a conseqüència de les reformes laborals.
  • La mercantilització de la prevenció, ja que les empreses intenten escatimar costos i evitar inversions en la prevenció i protecció de la salut dels seus treballadors i treballadores.
  • La pèrdua d’influència dels delegats i delegades de prevenció, que veuen delimitades o anul·lades les seves actuacions.
  • La inadequada classificació dels accidents laborals per part de les mútues d’accidents de treball i la infradeclaració de malalties professionals.
  • La precarietat i la inseguretat a la feina és avui una característica central del mercat laboral, amb una gran repercussió sobre la salut física i mental de les persones treballadores, que s’incrementa encara més amb les noves formes d’organització del treball. Les TIC difuminen la frontera entre la vida professional i la vida personal i el dret a la desconnexió continua sense estar garantit a moltes empreses. També cal destacar l’expansió del comerç electrònic i de la prestació de serveis a través de plataformes digitals, que està generant una alta precarització en la forma de falsa economia col·laborativa i falsos autònoms.

Des de la UGT de Catalunya denunciem que la precarietat laboral i la manca de prevenció de riscos laborals i de protecció de la salut a moltes empreses provoca milers d’accidents laborals a l’any a Catalunya. És inadmissible que els treballadors i treballadores emmalaltim al nostre lloc treball i que, fins i tot, algunes persones morin a la feina. Per això exigim, entre d’altres mesures:

  • Derogació de les reformes laborals que han provocat la mala qualitat en l’ocupació i han fet empitjorar la seguretat i salut de les persones treballadores.
  • Donar l’equilibri necessari a la negociació col·lectiva perquè recuperi el seu paper com a eina bàsica de la defensa dels drets de les persones treballadores, també pel que fa a la salut.
  • Un pla de xoc contra la sinistralitat laboral a través del diàleg social.
  • Reforçar la Inspecció de Treball fins assolir les ràtios europees (1 inspector/a per cada 7.300 persones treballadores).
  • Creació de jutjats especialitzats en sinistralitat laboral. Es tracta d’una acció promoguda per la pròpia Fiscalia i que està pendent del dictamen del Consell General del Poder Judicial, per tal de disminuir dràsticament el temps d’espera tan perniciosos per a les víctimes d’accident.
  • Concreció d’un pla global de lluita contra les malalties professionals. Demanem l’adopció de mesures normatives que intensifiquin la relació entre el diagnòstic i la declaració; incorporar les malalties mentals seguint el criteri de l’OIT; promoure l’estudi de malalties professionals emergents i facilitar que els metges dels diferents sistemes sanitaris puguin diagnosticar aquest tipus de malalties.
  • Modificació del marc normatiu de les mútues col·laboradores de la Seguretat Social. Reclamen la modificació del marc normatiu de les entitats col·laboradores, així com el que fa referència a la incapacitat temporal, tot retornant les competències de la gestió i el control de les contingències comunes als serveis públics de salut i a l’INSS, i reservant a les mútues el control exclusiu de la contingència professional, potenciant a més la seva activitat preventiva (ara com ara, molt limitada).
  • Creació de la figura del delegat o delegada territorial en prevenció de riscos laborals, per tal de garantir el dret a la salut i la seguretat de les persones treballadores d’empreses petites on no hi pot haver representació sindical.

Comments are closed.