El Departament de Justícia de la Generalitat va posar en marxa el passat 3 de juliol d’enguany visites organitzades a la presó Model de Barcelona, després de la decisió del seu tancament com a institució penitenciaria. En el marc d’aquest activitat s’ha presentat l’exposició La Model ens parla. 113 anys, 13 històries , instal•lada a la Galeria número 5, en la qual es presenten tretze figures de persones que van passar per les seves cel•les
i en alguns casos van morir a la presó entre 1904 i 1977; deixant una escenografia per “La cel•la buida” i un altre dedicada al treball de presons, datada el 1984, l’any en que va fer el traspàs de competències sobre aquesta matèria a la Generalitat de Catalunya. El recorregut de la visita a arquitectura impressionant, per altra banda, té un punt central en l’espai panòptic i continua amb la mostra de la Galeria 4 i dels grafittis que s’hi conserven, a més de dos patis que corresponen al d’altres galeries; el locutori i, al final del recorregut, trobem el forat on va ser instal•lat el garrot vil aplicat a Puig Antich el 2 març de 1974, a la sala de paqueteria de la presó.
Volem denunciar públicament que el contingut de l’exposició és un exemple d’una mirada al passat fortament esbiaixada des del punt de vista ideològic. Un exemple d’això, potser el més punyent, és la ignorada presència, malgrat ser coneguda, de les dones a La Model entre el 1955, quan va tancar la presó de les Corts, i el 1963, moment en el qual va inaugurar-se la de la Trinitat. De la mateixa forma el que s’ha fet es transmutar la memòria d’una presó, deixant fora d’angle qüestions essencials que van caracteritzar la seva història, en particular la inexistència de gent de la classe treballadora vinculada a la militància de UGT o de CCOO ni de les reivindicacions obreres. Això correspon exactament a una voluntat a reproduir-ne una “memòria robada” i novament fer-ne ocultació d’ella.
