La pensió mitjana a Catalunya perd 195 euros aquest any i ja en van 2.387 euros en set anys per la no revalorització segons l’IPC

S’ha de derogar l’índex de revaloració que va impulsar el Govern de l’Estat el 2013 sense tenir en compte l’evolució dels preus, perquè empobreix les persones pensionistes

La taxa de variació interanual del mes de novembre publicada avui per l’INE s’ha situat en un 1,7% a Espanya i un 1,9% a Catalunya (aquesta de nou, la major taxa de l’Estat). Així, es manté el diferencial en l’evolució de preus entre Catalunya i Espanya, diferencial que acumula la major pèrdua de poder adquisitiu de catalans i catalanes respecte a la resta de l’Estat espanyol. Quant a l’evolució de preus mensual, aquests augmenten un 0,5% a Espanya i un 0,4% a Catalunya.

Per províncies, Girona presenta el major augment interanual amb una variació del 2,1%, seguit de Barcelona i Lleida, amb un 1,9%, i de Tarragona, amb un 1,8%. Respecte a la variació mensual, Lleida és la província amb la major increment de preus, amb una taxa de variació mensual que se situa en un 0,5%. Segueixen Barcelona, amb un 0,4%; Tarragona, amb un 0,3%, i Girona amb un 0,2%.

Variació mensual — Variació interanual
Espanya: 0,5 — 1,7
Catalunya: 0,4 — 1,9
Barcelona: 0,4 — 1,9
Girona: 0,2 — 2,1
Lleida: 0,5 — 1,9
Tarragona: 0,3 — 1,8

La progressiva pèrdua de poder adquisitiu de les persones pensionistes
Les persones pensionistes tornen a perdre poder adquisitiu en no actualitzar-se les seves pensions d’acord a l’evolució de l’IPC. L’aprovació de la Llei 23/2013 va establir un nou mecanisme de revaloració que suposa la pràctica congelació de les pensions, ja que només està aplicant una pujada del 0,25% anual sense atendre a les recomanacions del Pacte de Toledo, que defensa el manteniment del poder adquisitiu de les persones pensionistes.

Amb anterioritat d’aquesta llei, la revaloració de les pensions estava lligada a l’evolució de l’IPC i al mes de novembre de cada any s’efectuava una revisió automàtica de les pensions aplicant el diferencial entre l’increment previst i el real de l’IPC, evitant així que les pensions perdessin poder adquisitiu davant pujades més o menys acusades dels preus, i permetent el manteniment del nivell de vida dels i les pensionistes.

D’aquesta manera, per tal de garantir tan sols que les persones pensionistes mantinguin el seu poder adquisitiu, s’haurien d’actualitzar amb el diferencial entre la pujada que es va aplicar a les pensions per al 2017 (+0,25%) i l’increment anual de l’IPC al mes de novembre (+1,7%), o sigui, haurien de revisar-se i augmentar un 1’45%. Com el Govern Central no ho aprovarà, una pensió mitjana per a Catalunya, que se situa en els 961,62 euros mensual aquest any perdrà 195 euros de poder adquisitiu.

Pensions mensuals mitjanes a Catalunya i com haurien d’haver estat per no perdre poder adquisitiu el 2017:

Amb aquestes decisions polítiques, previsiblement es produirà una reducció de la pensió mitjana, aproximant-se a les quanties mínimes de pensió i empobrint la població pensionista.

L’any 2010 va ser l’últim en què es va mantenir el poder adquisitiu de les persones pensionistes, ja que a l’any 2011 el Govern de l’Estat va procedir a la congelació de les pensions contributives.

Així, des del 2010 les pensions han augmentat entre un 3% i un 4%, quan l’IPC ha pujat un 7,7%. Això significa que una pensió mitjana a Catalunya del 2010 en 8 anys ha perdut un total de 2.387 euros. Si aquesta hagués pujat d’acord l’evolució de l’IPC, aquesta pensió a dia d’avui seria 432 euros anuals superior.

Pèrdua de la capacitat adquisitiva de les pensions a Catalunya 2010-2017:
Per al 2018 el Govern ja anunciat que les pensions només pujaran un 0,25%, o dit d’una altra manera, que de mitjana les pensions pujaran 2,4 euros mensuals, les de viduïtat de mitjana un miserable euro amb seixanta-quatre cèntims. La Fundació FUNCAS preveu que la variació de l’IPC l’any vinent sigui de l’1,5%, i això comporta que les persones beneficiàries d’una pensió tornaran a patir, un any més, una devaluació de la seva pensió en termes reals.

Des de la UGT de Catalunya reclamem que:

  • S’ha de derogar l’índex de revaloració que va impulsar el Govern el 2013, perquè empobreix les persones pensionistes. Si les previsions d’inflació contemplen un augment dels preus de l’1,5%, aquest és el percentatge que haurien d’incrementar com a mínim totes les pensions per al 2018, i no un 0’25%, tal com marca l’índex de revaloració de les pensions.
  • S’ha de garantir la revaloració anual de les pensions i assegurar el seu poder adquisitiu. Per al 2017 les pensions s’haurien d’actualitzar i incrementar un 1,45%.
  • Per tal d’assegurar la sostenibilitat econòmica del sistema de la Seguretat Social, la revaloració de les pensions hauria de ser assimilada per aportacions directes de l’Estat des dels Pressupostos Generals.
  • S’ha de recuperar el poder adquisitiu perdut per les pensions en aquests 8 anys, que se situa entre un 3,7% i un 4,7%.
  • Els salaris han de créixer per sobre de la inflació i moure’s en una franja entre l’1,8% i el 3% anual, de manera que la classe treballadora augmenti el seu poder de compra i compensi la important pèrdua produïda per les polítiques de devaluació salarial aplicades des de 2010.
  • Avançar urgentment i situar el salari mínim interprofessional al nivell europeu, que vol dir un mínim de 1.000 euros. Perquè la creació d’ocupació sigui possible és necessari fomentar la demanda, i per això és imprescindible establir polítiques salarials que garanteixin la capacitat adquisitiva i la recuperació del consum, tant en l’àmbit sectorial com en el general.
  • La derogació de les reformes laborals, responsables de la precarització, la dualització i l’augment de la pobresa al mercat laboral.
  • Polítiques decidides de reactivació econòmica i creació d’ocupació a través del foment de la demanda i no seguiment del dèficit 0 a curt termini.
  • Obtenció dels recursos necessaris a través d’una reforma integral sota criteris de progressivitat del sistema fiscal. Per obtenir uns recursos que tot i que no es recapten, existeixen i que estan en mans de grans fortunes, grans herències, evasors fiscals i defraudadors.

Comments are closed.