Es continua prioritzant el batxillerat en l’accés als cicles formatius de grau superior (55% vs. 45% pels provinents de CFGM).
L’FP en el S.XXI ha canviat: amb la globalització cal entendre-la com una formació al llarg de la vida.
Avui, 26 de febrer de 2024, el departament d’Educació ha publicat la Resolució EDU7465/2024, per la qual s’aproven les normes de preinscripció i matrícula d’alumnes als centres del Servei d’Educació de Catalunya i altres centres educatius. D’entrada, val a dir que el Reial Decret 659/2023 que regula la normativa de tot l’estat, va ser publicat al juliol del 2023, el qual s’havia de tenir en compte a l’hora de fer la planificació del curs 2024/2025.
Aquest document, juntament amb el desenvolupament de la llei 10/2015 de 19 de juny, condicionen totalment l’accés als estudis de Formació Professional, ja que amb la publicació del Decret de Centres Integrats, la seva creació farà possible una oferta integrada de la Formació Professional, fonamentada en una perspectiva de formació al llarg i ample de la vida (inicial, ocupacional i contínua).
Entenem que aquest és el marc integrat de la formació professional, com a «conjunt d’accions formatives que capaciten per al desenvolupament qualificat de les diverses professions» que inclou l’FP inicial i l’FP per l’ocupació. Així ho dicten els dos primers articles de la llei catalana que va ser fruit d’un consens social i polític ampli.
L’Agència pública del sistema FPCAT amb la llei 10/2015 també hauria de tenir un protagonisme singular: la d’establir criteris específics de planificació de la formació professional inicial i de la formació professional per a l’ocupació que es finança amb fons públics, amb la qual cosa de cap de les maneres pot tenir ni un caràcter consultiu ni informatiu a l’hora d’establir els criteris d’accés a l’FP.
Fins avui, la Direcció General d’Atenció a les Famílies juntament amb la direcció General de Formació Professional establien els criteris però, amb la nova normativa anteriorment esmentada, des de la UGT de Catalunya entenem que s’ha de tenir en compte més factors i una lectura integrada, amb les consideracions del Servei d’Ocupació de Catalunya, el Consorci per la Formació Contínua i els Agents Socials (organitzacions empresarials i sindicats més representatius de Catalunya).
Pel que fa al parer de la UGT de Catalunya s’hauria de considerar l’FP des d’un punt de vista integrat, tenint en compte la dualització, que una bona part del currículum es desenvolupa a les empreses.
L’oferta ha de contemplar des dels criteris d’admissió a l’FP de Grau Bàsic fins a la modular, passant per la semipresencial amb la base de la complementarietat i la promoció de la continuïtat educativa i formativa en un marc de formació al llarg i ample de la vida, no només des del prisma de la formació professional Inicial. L’FP no pot ser considerada com l’educació infantil o primària.
La dualització de l’FP és una realitat en el curs 2024-2. Serà en aquest curs en el qual tota l’FP serà dual (tant en la modalitat general com en la intensiva).
Per tant, el paradigma el tenim: el model d’FP vigent està inspirat en la impartició d’una bona part del currículum en les empreses. Es prioritza, com abans, en l’assignació de places de CFGS a l’alumnat provinent de batxillerat, atorgant-li el 55% de les places de la via per a l’alumnat que ha cursat estudis postobligatoris. A l’alumnat que va apostar des d’un inici per l’opció de cicles formatius, quan vol continuar la seva progressió vers al grau superior no se’l pot marginar. El govern oficialment aposta per l’FP. Això s’ha de traduir en fets: donar la quota mínima, el 45% de les places, a l’alumnat de grau mitjà sota e nostre criteri no ho és . Per què s’aposta amb la quota màxima, el 55%, per a un alumnat que no ha cursat ni una hora de pràctiques ni ha trepitjat una empresa? Sota el nostre parer no podem prioritzar l’alumnat de batxillerat que no ha realitzat un currículum formador i professionalitzador, respecte a un que sí que l’ha fet.
En el segle passat la LOGSE i lleis posteriors fins la LOMLE primaven les vies academicistes, sacrificant les professionalitzadores. Per això el nostre país té uns desajustos en estudis en forma de piràmides invertides, quan la figura ideal és la del barril, més compensada on el nombre de persones amb estudis d’FP estigui equilibrat amb estudis universitaris i secundaris obligatoris.
Entenem que és des del Sistema d’FP des d’on millor es pot garantir el dret a la formació al llarg i ample de la vida, perquè facilita l’accés al conjunt de recursos. La referència del RD als percentatges mínims en relació als Certificats de Professionalitat reforça aquest caràcter ‘professionalitzador’ i ‘integrador’, que no purament academicista de la Formació Professional. Són el conjunt dels recursos disponibles els que poden pal·liar la limitació de places de l’FP inicial, oferint itineraris paral·lels que puguin garantir l’accés a l’FP i a la continuïtat formativa de les persones.
Si es vol potenciar l’FP, s’ha de demostrar i enviar missatges clars a la societat: si es tria l’FP, la continuïtat formativa ha d’estar totalment garantida.
El principal problema detectat en cursos anteriors l’hem tingut en l’accés als cicles formatius de grau superior on moltes persones quedaven excloses de places públiques.
Des de la UGT de Catalunya, demanem que l’oferta de places sigui suficient i que ningú no quedi fora de l’assignació final. La normativa, però, a despit nostre, ens obliga a determinar uns percentatges per a les diferents vies d’accés als diferents cicles i modalitats.
Des de la UGT de Catalunya, en aquest cas, optem per l’equilibri de l’oferta de les places, per tant si a la via 1 en la qual el percentatge establert pel RD podria ser entre el 75% i el 85% del total, acceptem la proposta del 80% fixada pel Departament d’Educació. La principal diferència al respecte rau en què la distribució per a l’alumnat provinent de GM i de Batxillerat nosaltres entenem que cap pot tenir preponderància i, per tant, ha de dividir-se equitativament.
En aquest sentit, proposem que aquest debat s’incorpori de manera urgent a l’agenda de la Comissió Rectora del Sistema, i què, en relació amb el curs 2024/2025, es preparin els protocols i accions necessaris per garantir que tota persona que no trobi satisfacció al seu interès i demanda formativa en el marc de l’FP inicial pugui fer-ho en el marc de l’orientació i la formació que ofereix el sistema de forma conjunta, així com una revisió anual de les vies d’accés, en funció de la previsió de la preinscripció, amb l’objectiu de realitzar els ajustos necessaris per reduir al mínim el nombre de persones que no obtenen la plaça sol·licitada.
Sense continuïtat garantida els CFGM són un cul de sac!
