Durant aquest dimarts i dimecres els mitjans s’han fet eco de les cues d’alumnat intentant matriculant-se en un centre d’FP. Actualment, s’està tancant la segona fase de matriculació, i tot i haver-se avançat dos mesos enguany el procediment de preinscripció d’FP, 638 de grau mitjà i 589 de grau superior de persones continuen sense tenir la seva plaça assignada.
Des de la UGT de Catalunya es considera una necessitat el fet d’analitzar certes dades que indiquen que cal millorar alguna cosa. Com és possible que en la primera fase 15.235 persones aspirants (9055 de GM i 6180 de GS) a una plaça no s’hagin matriculat? En la darrera sessió del Consell de l’FP de BCN de 8 de setembre el Consorci d’Educació de Barcelona es va comprometre a fer un seguiment individualitzat de cada petició per a esbrinar què va passar amb aquestes persones. Demanem, des de la UGT, que aquest seguiment sigui general i no només de la ciutat de Barcelona.
S’han ofert moltes vacants de tarda, horari inadequat per a l’alumnat que no tingui un mitjà propi de transport per a anar a o des de poblacions on no n’hi ha un transport públic satisfactori. Imposar aquest horari fomenta a curt termini l’abandonament escolar prematur, del qual som líders a Europa, és tot un despropòsit assignar un torn horari a unes persones que ni l’han demanat ni hi estan acostumats a seguir-lo.
Sense solucionar el problema de la mobilitat tindrem vacants sense cobrir per a la impossibilitat d’anar-hi. Les classes populars estan doblement penalitzades ja que no poden ni pagar-se el transport ni cobrir les despeses d’una residència en localitats allunyades.
Cal millorar la informació, orientació i acompanyament. És una tasca que recau en tots i totes ja que volem gent ben formada i ocupada, especialment en temps de crisi com els actuals. Haurem de millorar-la perquè no quedin tantes vacant de cicles amb una gran inserció laboral sense cobrir, 16.231 (7.605 de Grau mitjà i 8.626 de Grau Superior). La nostra societat no s’ho pot permetre.
La inexistència d’una mapa territorial fa que hi hagi un desencaix entre l’oferta i la demanda. La política de manca d’inversions del govern en la creació i manteniment de les d’infraestructures necessàries que l’FP del segle XXI necessita, provoca aquest desequilibri.
La situació actual promou el desajustament de l’oferta i la demanda de les places: en falten en unes quantes famílies i en sobren en unes altres. És una prioritat absoluta l’encaix entre l’oferta i la demanda.
Cal crear nous centres d’FP i fer més inversions en FP
En els darrers anys només s’han creat dos centres d’FP, un dels quals ja estava funcionant en altre centre d’FP (Institut Agroalimentari en Escola d’Hostaleria de BCN).
La UGT va proposar una inversió extraordinària de 130 milions d’euros per a posar al dia els centres i tenir els recursos humans que li calen al sistema. S’han de construir nous edificis allà on no sigui possible, s’han d’habilitar edificis industrials en aquelles zones on hi hagués mancances de sòl. La rehabilitació de naus ha estat en el passat una solució vigent i sostenible, perfectament aplicable en l’actualitat.
Cal repensar i canviar el calendari de preinscripció
El Departament ha avançat l’inici del curs de l’FP, equiparant-lo als estudis obligatoris i al batxillerat. Les variables d’FP són més complexes, no és el mateix triar entre quatre opcions de batxillerat que entre l’extensa oferta de cicles d’FP de més de 200. El sistema ha d’evitar la duplicitat de matrícula de l’alumnat perquè es bloquegen places i al mateix temps es consumeixen recursos humans que no tenim.
Cal garantir places a persones entre 17 i 24 anys i provinents d’Escoles de Persones Adultes
Què passa amb l’alumnat de 17 a 25 anys que no prové del sistema educatiu? Si el de continuïtat educativa li pren les places, quina possibilitat de formar-se té? Parlem de donar continuïtat a l’alumnat provinent del Graduat en Educació Secundària (GES) o dels Centres de Formació de Persones Adultes (CFA), que en no estar contemplats en aquesta fase de matriculació no tenien garantida la seva matriculació. Considerem que hauria de ser alumnat de «continuïtat» com el de quart d’ESO.
Com encaixa aquesta situació amb les afirmacions institucionals com “Aquesta legislatura és la legislatura de l’FP” si no es destinen els recursos apropiats?
Com es pot promoure institucionalment la formació al llarg de la vida sense garantir la formació en un centre formatiu? Hem d’evitar que ningú sigui expulsat del sistema educatiu i procurar la seva inserció laboral.
