El dia 21 de desembre la ciutadania de Catalunya està cridada novament a les urnes. Aquests comicis se celebren en un escenari de forta convulsió política i sota una pressió sense precedents.El Pacte Nacional per l’Estat del Benestar situa Catalunya al capdavant d’un plantejament global de model de país que posa les persones en l’eix de l’activitat política, i l’economia al servei de la societat. És en aquest sentit que entenem que haurà d’incorporar:
- Inversions socials en termes de PIB similars a Europa amb un gran acord sobre els terminis per la seva aplicació, i la derogació immediata de la llei d’estabilitat pressupostària. És evident que per tenir un pressupost per executar aquestes inversions necessitem una fiscalitat que actuï com a política redistributiva, és a dir, que sigui justa i progressiva.
- Garantia d’estat del benestar: les quatre grans branques de l’estat del benestar (educació, salut, serveis socials i dependència) han d’estar garantides per llei i els ciutadans i ciutadanes han de tenir assegurats el seu gaudi. Pel que fa a l’educació, cal que l’etapa de 0 a 3 anys sigui un servei públic gratuït, garantir l’accés de tothom a la universitat amb taxes assequibles, la formació contínua s’ha de contemplar com a dret, i complementar i situar l’escola inclusiva i la lluita contra l’abandonament escolar com a vaixell insígnia de país. En termes de salut, s’ha d’assegurar l’accés universal i la governança 100% pública. Els serveis socials han de tenir eines efectives per a la lluita contra la pobresa, i això vol dir desplegar la renda garantida de ciutadania i eliminar la pobresa energètica i poder fer efectiva la llei de dependència.
- La lluita contra l’atur com a eix prioritari de país: cal el desplegament urgent de la llei del Servei Públic d’Ocupació i un finançament estable per a les polítiques actives d’ocupació que permetin tenir un seguiment individualitzat per a cada aturat i aturada.
- Un model productiu al servei de les persones: implicació i pressupost per al desenvolupament del Pacte Nacional per la Indústria que afavoreixi un canvi de model productiu i la creació d’ocupació estable i de qualitat. Cal abordar una transició socialment justa davant de fenòmens com la coneguda com a indústria 4.0 o la digitalització. Desenvolupar la llei de Formació Professional de manera que ens permeti abordar amb garanties de qualitat el nou model productiu.
- Marc català de relacions laborals: fer del diàleg i la concertació el vaixell insígnia de Catalunya.
- Cap a una legislació sostenible: elaboració d’una llei de contractes del sector públic que reguli l’establiment de clàusules d’estabilitat i qualitat en l’ocupació i de compliment dels convenis col•lectius sectorials. Així mateix, ha de garantir els criteris de transparència, sostenibilitat i ètica per evitar el frau. El Parlament també ha d’abordar els nous fenòmens sorgits al voltant de noves fórmules de negoci (com la falsa economia col•laborativa) i ha d’establir sistemes de control que garanteixin el compliment de la normativa laboral, mercantil i fiscal.
- La implicació de tothom per la igualtat: desenvolupament i compliment real de les Lleis 17/2015 i 11/2014 (d’igualtat entre homes i dones, i de drets LGTBI) amb un pressupost específic. Situar l’empresa com el nucli generador d’igualtats amb l’increment d’efectius de la inspecció de treball que vetllin pel compliment de la igualtat retributiva i la no discriminació per raó de gènere, orientació o identitat sexual.
- L’administració pública com a element exemplificador: retorn immediat dels drets perduts pels treballadors i treballadores públics i exigència que cap d’ells cobri per sota dels 1.000 euros.
- Ciutadania inclusiva: cal abordar el debat de la mancança de drets polítics de bona part de la ciutadania, ja que al voltant d’un 14% de veïns i veïnes nostres no poden votar. Hem d’apostar per vincular drets humans i polítics amb la residència i no únicament amb la nacionalitat.















