L’últim quadrimestre del 2024 ha registrat la taxa d’atur més baixa dels últims 16 anys. En comparació amb l’any anterior, l’atur ha disminuït en 54.000 persones, i respecte al trimestre anterior, la reducció ha estat de 44.600 persones, situant la taxa en un 7,87. Des de la UGT de Catalunya celebrem aquestes dades positives, però insistim en la necessitat de seguir treballant per afrontar els desafiaments que encara tenim al davant.
La població ocupada ha disminuït intertrimestralment en 5.200 (-0,13%) persones durant aquest període, afectant especialment les dones, que continuen sent les més perjudicades en el mercat laboral. Entre els col·lectius més vulnerables destaquen les dones joves, amb la taxa d’ocupació més baixa, situada en un 43,7%, i les dones migrades, que registren una taxa d’ocupació del 55,8%. A més, la taxa d’atur femení continua un punt percentual per sobre de la mitjana, situant-se en un 8,9%, mentre que la taxa d’atur masculina es manté en el 6,9%.
Font: Elaboració pròpia a través de les microdades del IV trimestre de l’EPA (2024).
Les persones amb un nivell educatiu més alt tenen més probabilitats d’accedir a un lloc de treball, mentre que aquelles amb estudis primaris o inferiors, independentment de l’edat, continuen registrant unes taxes d’ocupació significativament més baixes.
Font: Elaboració pròpia a través de les microdades del IV trimestre de l’EPA (2024).
Les persones menors de 30 anys amb estudis primaris o secundaris són els sectors de la població que afronten més dificultats per accedir al nostre mercat laboral. A més, la taxa d’atur juvenil és alarmant, triplicant gairebé la del total de la població i situant-se en un 21,6%.
Es més que evident la necessitat urgent de polítiques actives d’ocupació dirigides a la joventut, amb especial atenció a la formació i la qualificació professional.
Qui està al darrere de la temporalitat?
Tot i la seva considerable reducció, la temporalitat continua sent un obstacle perquè les persones treballadores puguin gaudir d’una vida laboral més digna i menys precària. Durant el període d’octubre a desembre, la taxa de temporalitat a Catalunya s’ha situat en l’11,3%.
Les dades mostren que aquesta situació afecta especialment la població jove, amb un preocupant 37% de contractes temporals, una taxa 3,3 vegades superior a la mitjana. Les dones presenten una taxa de temporalitat del 12,9%, superior al 9,7% dels homes, evidenciant que és essencial fer front a la temporalitat per fer front a la desigualtat de gènere en el nostre mercat laboral.
Font: Elaboració pròpia a través de les microdades del IV trimestre de l’EPA (2024).
Aquestes xifres són un reflex d’una realitat que no podem ignorar: les dones de 16 a 29 són les grans protagonistes de les taxes de temporalitat, sobretot aquelles amb estudis primaris o inferiors. Observem també que la taxa de temporalitat disminueix a mesura que augmenten els estudis i l’edat. No obstant això, cal destacar que, en el cas de les dones, tots els grups, presenten taxes de temporalitat superiors a les dels homes.
Font: Elaboració pròpia a través de les microdades del IV trimestre de l’EPA (2024).
La temporalitat es concentra principalment en els sectors més vulnerables, com el sector serveis i determinats àmbits del sector públic. Les treballadores d’aquests sectors són les més afectades per aquesta precarietat laboral. En contrast, els professionals en càrrecs directius, principalment homes, pràcticament no experimenten situacions de contractes temporals. Aquesta desigualtat evidencia la discriminació estructural que encara persisteix en el mercat laboral, on la inseguretat i la precarietat esdevenen la norma per a aquelles persones treballadores amb menys protecció i drets.
Font: Elaboració pròpia a través de les microdades del IV trimestre de l’EPA (2024).
Qui treballa a jornada parcial?
La parcialitat és un dels grans problemes que afecten el nostre mercat laboral. Com passa amb els contractes temporals, són les persones joves qui més sovint treballen a temps parcial.
Les dades sobre la taxa de parcialitat evidencien una clara bretxa de gènere en el mercat laboral, on les dones continuen sent les més afectades per la feina a temps parcial, independentment de l’edat i el nivell educatiu. Destaca especialment la precarietat de les dones joves, amb una taxa del 49,5% en secundària general i del 30,4% en formació professional, xifres molt superiors a les dels homes de la mateixa edat.
Aquesta dinàmica es veu especialment marcada en el grup conegut com a «generació sandvitx», que inclou dones d’entre 30 i 60 anys. Si ens fixem en les dones de 50 a 59 anys amb estudis primaris o inferiors, que registren un 46,2%, evidenciant la doble discriminació per gènere i edat.
En canvi, els homes amb nivells educatius més alts pràcticament no es veuen afectats per la parcialitat, fet que posa de manifest les desigualtats estructurals encara presents al mercat laboral.
Font: Elaboració pròpia a través de les microdades del IV trimestre de l’EPA (2024).
El 14,22% de les persones assalariades de Catalunya tenen un contracte amb jornada parcial i el 31,19% d’elles ho fan de manera involuntària. Si analitzem els motius pels quals les persones tenen contractes a jornada parcial, només aproximadament un 9% ho fan perquè prefereixen no treballar a jornada completa. En canvi, al voltant d’un 32% no ha trobat feina a jornada completa.
Un dels factors més destacats és la responsabilitat de les cures familiars. El 30,6% de les dones que treballen a temps parcial ho fan perquè estan obligades a causa d’haver de compaginar i equilibrar les tasques de cura amb la vida laboral i personal, mentre que només un 11,3% dels homes treballen a temps parcial per la mateixa raó.
L’educació també és un factor important que influeix en la decisió de treballar a jornada parcial. Un 36,5% dels homes i un 14,2% de les dones es troben en aquesta situació degut a les seves responsabilitats acadèmiques.
Font: Elaboració pròpia a través de les microdades del IV trimestre de l’EPA (2024).
Les persones que ocupen llocs de treball a jornada parcial són, en la seva majoria, treballadors no qualificats. Això inclou tant homes com dones, amb una presència significativa de dones en sectors com l’hostaleria, les oficines i despatxos, així com en el sector primari i públic.
Font: Elaboració pròpia a través de les microdades del IV trimestre de l’EPA (2024).
La pluriocupació dual: dones amb baixa qualificació que ho fan per sobreviure i homes amb alta qualificació que ho fan per tenir més ingressos.
La pluriocupació es divideix en dues realitats ben diferenciades. D’una banda, hi ha la pluriocupació voluntària, que es dóna quan una persona té un bon salari i ocupa una posició que li permet desenvolupar dues activitats laborals. Aquesta situació serveix per complementar els ingressos, millorant així el nivell de vida i la capacitat de despesa. Generalment, aquesta pluriocupació la realitzen homes molt qualificats, que especialment treballen en la seva primera ocupació en el sector públic.
D’altra banda, existeix la pluriocupació involuntària, que afecta especialment les dones amb baixa qualificació. Aquestes persones es veuen forçades a tenir una segona feina per subsistir, ja que poden tenir jornades laborals parcials involuntàries o bé els seus salaris són tan baixos que necessiten treballar hores extres per arribar a fi de mes.
La diferència entre ambdues realitats rau en la voluntarietat. Aquells que exerceixen pluriocupació de manera voluntària poden optar per deixar la segona feina si no poden compaginar-la amb les seves altres responsabilitats o si no tenen prou energia. En canvi, les persones que treballen per necessitat han d’assumir el desgast físic i emocional d’una doble jornada, la qual cosa pot tenir conseqüències negatives per a la seva salut i la seva vida personal.
Font: Elaboració pròpia a través de les microdades del IV trimestre de l’EPA (2024).
La jornada laboral, encara massa llarga per a gairebé 7 de cada 10 treballadors catalans
Durant el quart quadrimestre, la jornada laboral mitjana efectiva per a les persones amb jornada completa ha estat de 38,8 hores.
Un 67,27% d’aquestes persones han treballat més de les 37,5 hores setmanals, l’objectiu fixat en la negociació entre el govern i els sindicats UGT i CCOO. A més, un 9,31% de les persones treballadores tenen una jornada laboral superior a les 40 hores setmanals.
Font: Elaboració pròpia a través de les microdades del IV trimestre de l’EPA (2024).
Els perfils amb jornades laborals més llargues inclouen les dones que treballen al sector primari, on sovint les condicions són precàries, així com els homes que es dediquen al comerç i l’hostaleria, i aquells que treballen en el sector de transport i logística. Tots aquests grups es veuen afectats per llargues jornades laborals, la qual cosa no només empitjora la seva qualitat de vida, sinó que també pot afectar la seva salut física i mental.
Font: Elaboració pròpia a través de les microdades del IV trimestre de l’EPA (2024).
Durant l’últim quadrimestre de 2024, un 5,84% de les persones treballadores van haver de realitzar hores extres. Un 3,06% van haver de fer aquestes hores sense rebre cap compensació econòmica. Setmanalment, es van registrar que es feien 7 hores extres pagades i 6,8 hores extres no remunerades, subratllant una realitat de sobrecàrrega laboral que afecta una part significativa de la força de treball, amb les conseqüents implicacions per a la seva conciliació i benestar personal.
Font: Elaboració pròpia a través de les microdades del IV trimestre de l’EPA (2024).
Per tant, la UGT de Catalunya reclama
- L’aprovació dels pressupostos estatals i nacionals per poder establir polítiques d’ocupació per fer front a les barreres que ens topem en el nostre mercat laboral.
- Treballar per la plena ocupació amb treball digne i la reducció de l’atur. Continuarem exigint unes polítiques públiques d’ocupació eficients i un Servei Públic d’Ocupació de Catalunya referent per a les persones i les empreses.
- Reajustar els salaris segons l’índex d’inflació i els guanys empresarials, amb l’objectiu d’eliminar la pobresa laboral. Aconseguir implantar el Salari Mínim de Referència Català (SMRC) establert en 1.372 euros mensuals – equivalent el 60% del salari mitjà –, per assegurar una remuneració digna i ajustada a les condicions socioeconòmiques del poble.
- Aconseguir acords per a la reducció i la racionalització de la jornada laboral, establint les 37,5 hores com a límit legal, lluitant per les 35 hores i sense deixar de caminar cap a les 32 hores setmanals. Prioritzar la millora de les condicions laborals, amb menys hores de treball i un salari adequat com a objectiu final.
