El Pacte Nacional per l’Estat del Benestar situa Catalunya al capdavant d’un plantejament global de model de país que posa les persones en l’eix de l’activitat política, i l’economia al servei de la societat. És en aquest sentit que entenem que haurà d’incorporar:
- Inversions socials en termes de PIB similars a Europa amb un gran acord sobre els terminis per la seva aplicació, i la derogació immediata de la llei d’estabilitat pressupostària. És evident que per tenir un pressupost per executar aquestes inversions necessitem una fiscalitat que actuï com a política redistributiva, és a dir, que sigui justa i progressiva.
- Garantia d’estat del benestar: les quatre grans branques de l’estat del benestar (educació, salut, serveis socials i dependència) han d’estar garantides per llei i els ciutadans i ciutadanes han de tenir assegurats el seu gaudi. Pel que fa a l’educació, cal que l’etapa de 0 a 3 anys sigui un servei públic gratuït, garantir l’accés de tothom a la universitat amb taxes assequibles, la formació contínua s’ha de contemplar com a dret, i complementar i situar l’escola inclusiva i la lluita contra l’abandonament escolar com a vaixell insígnia de país. En termes de salut, s’ha d’assegurar l’accés universal i la governança 100% pública. Els serveis socials han de tenir eines efectives per a la lluita contra la pobresa, i això vol dir desplegar la renda garantida de ciutadania i eliminar la pobresa energètica i poder fer efectiva la llei de dependència.
- La lluita contra l’atur com a eix prioritari de país: cal el desplegament urgent de la llei del Servei Públic d’Ocupació i un finançament estable per a les polítiques actives d’ocupació que permetin tenir un seguiment individualitzat per a cada aturat i aturada.
- Un model productiu al servei de les persones: implicació i pressupost per al desenvolupament del Pacte Nacional per la Indústria que afavoreixi un canvi de model productiu i la creació d’ocupació estable i de qualitat. Cal abordar una transició socialment justa davant de fenòmens com la coneguda com a indústria 4.0 o la digitalització. Desenvolupar la llei de Formació Professional de manera que ens permeti abordar amb garanties de qualitat el nou model productiu.
- Marc català de relacions laborals: fer del diàleg i la concertació el vaixell insígnia de Catalunya.
- Cap a una legislació sostenible: elaboració d’una llei de contractes del sector públic que reguli l’establiment de clàusules d’estabilitat i qualitat en l’ocupació i de compliment dels convenis col•lectius sectorials. Així mateix, ha de garantir els criteris de transparència, sostenibilitat i ètica per evitar el frau. El Parlament també ha d’abordar els nous fenòmens sorgits al voltant de noves fórmules de negoci (com la falsa economia col•laborativa) i ha d’establir sistemes de control que garanteixin el compliment de la normativa laboral, mercantil i fiscal.
- La implicació de tothom per la igualtat: desenvolupament i compliment real de les Lleis 17/2015 i 11/2014 (d’igualtat entre homes i dones, i de drets LGTBI) amb un pressupost específic. Situar l’empresa com el nucli generador d’igualtats amb l’increment d’efectius de la inspecció de treball que vetllin pel compliment de la igualtat retributiva i la no discriminació per raó de gènere, orientació o identitat sexual.
- L’administració pública com a element exemplificador: retorn immediat dels drets perduts pels treballadors i treballadores públics i exigència que cap d’ells cobri per sota dels 1.000 euros.
- Ciutadania inclusiva: cal abordar el debat de la mancança de drets polítics de bona part de la ciutadania, ja que al voltant d’un 14% de veïns i veïnes nostres no poden votar. Hem d’apostar per vincular drets humans i polítics amb la residència i no únicament amb la nacionalitat.